Un dels instruments de percussió més bonics i sonors és la campana. En estos dies de festa, com ja es va fer a Pasqua, l'Ascensió i hui dia de les Primeres Comunions, estem escoltant el volteig de campanes. Les tornarem a escoltar al Corpus i la processó, a la festa del Sagrat Cor de Jesús i la processó, a la festa de Sant Joan del barri de la Font del Riu i a les festes patronals. les campanes convoquen a la festa. Hui anem a conéixer les campanes que té la torre campanari de Gata (quatre) i l'ermita (una). L’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos té adossat al cos central de la mateixa el campanar. Aquest es va alçar entre els anys 1962 i 1963. Encara es poden veure ben diferenciats els dos cossos de tosques, els forats antics buits de les campanes i els nous amb les campanes. Coneixerem el motiu i el procés de l’elevació del campanar, així com totes les campanes gateres, que junt amb les menudes del rotgle, la campana d'avís per començar la missa i les campanetes d'alçar a Déu completen el conjunt a Gata. 

Però, perquè es va elevar el campanar. Ja ho van deixar clar en 1897 uns visitants del poble de Gata que van publicar a un diari valencià la seua visita al poble i deien que “tanto el campanario como la fachada de la iglesia son de piedra de sillería. La torre es baja y no tiene remate”. Passada la guerra civil del segle XX, quan en 1940 Gata tenia 4.227 habitants, es fonaven tres campanes per a la torre. Portarien els noms de Micaela (fent referència al patró de l’església), Pilar i Cristo Rey. El contracte de l’adquisició de les mateixes deia: “obliga a comprarlas a razón de siete pesetas con cincuenta céntimos kilo por el peso convenido”. La vespra del Crist, el dia 5 d’agost de 1940, estant de capellà N’Alejo Sendra Tarrazó es va procedir a la benedicció de les campanes a la Plaça de l’ Església. Van ser construïdes a València per En Manuel Roses Santos. A l’acta s'adonava que l’acte va estar amenitzat “por la Banda musical de la población” i que “hallándose congregadas en la Plaza de la Iglesia las Autoridades, el clero y el pueblo” es va procedir a la benedicció. Faltava la xicoteta i va ser a l’any següent, concretament l’onze de juliol de 1941, quan es va beneïr per el “Rdmo. Padre Emilio Lissón Chávez, de la Congregación de la Misión, Arzobispo Titular de Methymna, bendijo la campana pequeña de la torre parroquial imponiéndose el nombre de "Nuestra Señora de los Dolores". Les dades de l’Arxiu Parroquial arrepleguen l’acta.

ELEVACIÓ DE LA TORRE DEL CAMPANAR: 1962-1963

L’observació que es feia a 1897 que la torre del campanari era baixa, la va recollir el rector En Vicente Llopis Bertomeu ja en la segona meitat del segle XX, de 1962 a 1963, es van realitzar les obres d’elevació i amb ella també de les campanes. Eixe hivern va ser molt cru i la inclemència del temps va fer que es perderen unes quantes setmanes de treball. Al final les obres van durar des del 22 d’octubre de 1962 al 16 de febrer de 1963. El cost total de les mateixes va pujar a 222.349 pessetes, sense contar els jornals de prestació personal. L’obrer encarregat era José Soler Signes i l’obrer segon Miguel Simó Mengual, actuant de manobres, Juan Monfort Diego i José Ferrandis Mestre. Van patir molt i donat que no tenien “quinals” van haver de pujar les campanes dels forats de baix a dalt amb cordes. El capellà aleshores En Vicente Llopis Bertomeu així ho relatava al "Libro de Actas" que es conserva a l’Arxiu Parroquial. Es va passar d’uns quinze metres d’altura a uns 25 metres, aproximadament. Els entesos en metereologia deien que una massa polar havia arribat també a Gata a finals de gener i principis de febrer.  

NOMS DE LES CAMPANES

Les fitxes documentades del INVENTARIO DE LAS CAMPANAS del Gremi de Campaners Valencians ens donen la possibilitat de conéixer les nostres campanes al detall. El Gremi documenta la construcción de la torre entre els segles XVII i XX, tenint en compte que en 1962-63 es va elevar: “el cura solicitó permiso para hacer un cuerpo más alto para las campanas, ya que no se escuchaban desde la parte baja del pueblo” (nota de Marcos B.). El temple –segueix dient la fitxa del Gremi- té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat. En conseqüència, les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l’inici dels treballs. Les fitxes detallen com eren les campanes abans de la seua fosa ordenades de la més antiga i després per tamany i pes. Totes van ser foses al taller de Manuel Roses Vidal de València, excepte la de les hores que es va fondre a Barcelona i és la més antiga, que tenia la seua fosa en el fonador de Isidro Pallés. Les fitxes tècniques de les campanes, que es detallen a continuació les va editar F. Xavier Martín Noguera i tenien la seua actualització el 1-8-1994 i algunes notes en 2008. En totes les fitxes s’indica el valor, la instal·lación i els mecanismes per a tocar. Les tres més grans tenien la truja de ferro colat a Roses, ben pintada i apretada i el batall modern amb fils d’aram de seguretat. 

1.- MICAELA (1940). Diàmetre: 111 cms. Pes: 792 kgs. Bord: 11 cms. Epigrafia: “MICAELA ME FUNDIERON EL AÑO 1940 POR M. ROSES SANTOS, SIENDO CURA PÁRROCO D. ALEJO SENDRA TARRAZO, ALCALDE D. FRANCISCO PEDRÓS RODRÍGUEZ JEFE FET Y DE LAS JONS D. BERNARDO MULET SIGNES. PADRINOS VICENTE SIGNES BOLUFER, JOSEF Y TERESA PEDRÓS RODRÍGUEZ”.

2.- CRISTO REY (1940). Diàmetre: 92 cms. : 451 kgs. Altura bronze: 79 cms. : 1 cms. Epigrafia: “CRISTO REY. ME FUNDIERON EN 1940 POR M. ROSES SANTOS SIENDO CURA PÁRROCO D. ALEJO SENDRA TARRAZO, ALCALDE D. FRANCISCO PEDRÓS RODRÍGUEZ, JEFE FET Y DE LAS JONS D. BERNARDO MULET SIGNES, PADRINOS JOSE MULET SIGNES, MARÍA ROSA SIGNES BOLUFER”.

3.- NUESTRA SEÑORA DEL PILAR (1940). Diàmetre: 82 cms. Pes: 319 kgs. Altura bronze: 68 cms. Bord: 9,5 cms. Epigrafia: “NUESTRA SEÑORA DEL PILAR (marca de fonador) ME FUNDIERON EN 1940 POR M. ROSES SANTOS (creu) SIENDO CURA PÁRROCO D. ALEJO SENDRA TARRAZO, ALCALDE D. FRANCISCO PEDRÓS RODRÍGUEZ, JEFE FET Y DE LAS JONS D. BERNARDO MULET SIGNES, PADRINOS JOSE SOLER MONFORT MARIA ROSA MULET SIGNES”.

4.- MARÍA DE LOS DOLORES (1941). Diàmetre 70 cms. Pes: 199 kgs. Altura de bronze, 56 cms. Epígraf: “MARIA DE LOS DOLORES GATA DE GORGOS 1941 SIENDO PÁRROCO D. ALEJO SENDRA A EXPENSAS DE LA FAMILIA JUAN MATÍAS Y JOSÉ SALVÁ, PADRINOS ANTONIO SALVÁ Y ROSA Mª SALVÁ P”. Badall antic amb “peçonet i soquet”.

5.- ROSA SEBASTIANA ( la del toc de les hores, la més elevada es troba al cupulí de la torre ) (1858). Diàmetre: 86 cms. Pes: 368 kgs. Municipal. Localització: terrassa. Altura bronze: 70 cms. Bord: 9 cms. Epigrafia: "ROSA SEBASTIANA" Sant Sebastià, custòdia, Mare de Déu, marca de fonedor CONSTRUíDA POR YSIDRO PAYES EN BARCELONA 1858”. Truja: Biga i tirants. Estat de conservació: clevillada. Mecanismes per a tocar: Martell de ferro antic per a tocar les hores des d’un mecanisme per fora de la torre. Valoració: Campana interessant. Pot refondre’s en cas de ruptura després de documentar-la. Notes: Anses antropomòrfiques.

6.- LA “CAMPANETA” DE L’ERMITA DEL CALVARI. S’instal·la al voltant de 1900 en l’espadanya de la façana de la capella. Ha estat després restaurada i mecanitzada. En l’inventari del Gremi (Fitxa realitzada el 13 de juliol de 2000), ens diu: Localització: Espadanya. Nom de la campana: SANTÍSSIM CRIST. Diàmetre: 48 cms. Pes: 64 Kgs. Altura bronze: 40 cms. Bord: 6 cms. Epigrafia: "SANTISIMO CRISTO"; creu, "PADRINOS ANTONIO MARTÍ SIGNES MARÍA MULET MORAGES". Truja de madera de carrasca antiga en mal estat de conservació. Estat de conservació: Bona. Mecanismes per a tocar: Manual. (hui ja és també mecànica). Valoració: Campana interessant. Pot refondre’s en cas de ruptura després de documentar-la. Instal·lació: La instal·lació és original, deuria conservar-la per a protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals. Editors de la fitxa: TOMÁS CALATAYUD, Vicent.

7.- LA CAMPANETA D’EIXIDA A MISSA: Es troba baix de l’arc que dona entrada a l’altar major, prop de la sacristia, dins de l’església. Penja d’un ferro i té una corda al batall per tocar-la. Segons la fitxa feta per Joan Alepuz Chelet el passat 3 d’abril de 2020, té 30 mm. de diàmetre amb un pes aproximat de 16 kg. Es calcula que l’any de la fosa és cap a 1800. No té epigrafia i té tres cordons al mig peu.

8.- ROGLE O RODA DE CAMPANES: L’església de Gata té un rogle, segurament adquirit a mitjans del segle XX, posa a la seua fitxa Joan Alepuz Chelet el 23 de febrer de 2020. S’utilitzava i encara s’utilitza a les grans solemnitats al començar la missa i en el moment De cantar el Gloria. És un senzill mecanisme basat en un objecte circular de fusta o ferro envoltat a la banda  exterior de petites campanes. A través d’una politja i una corda que agafa l’eix central de la roda es fa voltar provocant la sonoritat de l’instrument. 

9.- CAMPANETES O CAMPANETA DE TOCAR  A ALÇAR A DÉU 

SUCCÉS: CAIGUDA DEL BATALL D’UNA CAMPANA (19-3-1987)

A l’eixida de la missa de 10:30, el dia de la festa de Sant Josep, quan les quatre campanes de l’església de Sant Miquel Arcàngel començaven el volteig general, celebrant la festivitat, el batall d’una de les campanes -la tercera pel seu tamany, de nom Nuestra Señora del Pilar- va caure a terra. Menys mal que no va passar cap desgràcia, ni personal ni material. Arrel del succés, a maig, l’alcaldia suspenia els volteigs de campanes. A les campanes “Cristo Rey” i “Nuestra Señora del Pilar” que tenen els forats mirant a la plaça, se’ls va posar durant un temps un balcó-reixa com a primera solució per a evitar la caiguda dels badalls. En 2008, per a restaurar-les es va comprovar que estaven clavillades.

REFOSA DE TOTES LES CAMPANES, 2008

A causa de l’inexorable pas del temp i el desgast d’aquests instruments de cult, el 4 de setembre de 2008, les campanes de la torre de l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos van emmudir per un temps per a ser renovades. Durant tres mesos, els feligresos no van escoltar el so de les campanes. Desde la “Micaela”, la més gran, a “Nuestra Señora de los Dolores” i la “Sebastiana”, les cinc necessitaven d’una reforma. Segon es comentava des de l’empresa Técnica y Artesanía, S.L. es van restaurar les campanes de Gata de Gorgos que es trobaven en molt mal estat de conservació. Tres del conjunt de cinc campanes estaven trencades. El procediment per a la restauració de les dos campanes mitjanes trencades va ser la refona d’aquestes peces fent uns bronzes nous de similars característiques tenint en compte el so de les campanes xicoteta i major. Es van netejar els bronzes per dins i per fora el·liminant l’òxid i la brutícia per a recuperar la seu sonoritat original. Per al disseny dels nous jous de fusta que han substituït als de ferro, es va prendre com a referència el jou de traçat valencià. D’esta manera les campanes van recuperar la seua instal·lació tradicional.

Els equips electrònics d’automatització i motorització que es van instal·lar permeten la recuperació dels tocs tradicionals de Gata de Gorgos, ja que estos sistemes reprodueixen i permeten el toc manual. El procedimient per a la restauració de la campana de Hores, que també estaba trencada, va ser distinta ja que es tracta d’una campana històrica, ací es va emprar el procediment de la restauració per soldadura que té totes les garanties i manté el seu valor històric artístic. És de destacar que s’ha recuperat a Gata de Gorgos el so real, amb la campana original, del toc d’hores, ja que des que la campana es trencara, se l’ havia substituït per un sistema de megafonia. Amb la restauració de 2008, les campanes variaven de tamany de diàmetre i pes:

- MICAELA, 1.120 mm. diàmetre i 922 kg. pes real. - CRISTO REY, 930 mm. diàmetre i 535 kg. pes real. - NUESTRA SEÑORA DEL PILAR, 820 mm. diàmetre i 360 kg. pes real. - MARÍA DE LOS DOLORES, 710 mm. diàmetre i 210 kg. pes real. - CAMPANA DE HORES “ROSA SEBASTIANA”, 860 mm. diàmetre i 398 kg. pes real.

El dia 13 de desembre de 2008, estant de capellà En Santiago Bohigues Fernández, el bisbe auxiliar de la diòcesis, N’Esteban Escudero Torres, va beneir des del peu de la torre, a la plaça, les cinc campanes renovades.

TOCS DE CAMPANES

Finalment, mirem els tocs de campanes. Tres tocs de "drangs" amb un toc final, dos o tres, convoquen als fidels a les misses. El volteig i repic de campanes estan reservats per als dies grans. Els tocs especials són per als òbits (defuncions). La senyal de mort toca tres voltes amb totes les campanes si és home el difunt i dos voltes si es dona. Els albadets (defuncions de xiquets o xiquetes) es farien succesius senyals de la campana més menuda, la María Dolores.   

FONTS: Dades de les fitxes i fotografies (campanes església i ermita): Gremi de Campaners Valencians.  Arxiu Parroquial. Técnica y Artesanía, S.L. Javier Calero García, Enginyer Tècnic Industrial. 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L (22-12-2008). Fitxa de Joan Alepuz Chelet 3-4-2020. Recopilació, Miguel Vives Signes.