Quan arriba a finals d'octubre i primers dies de novembre recordem als nostres difunts i visitem els cementeris. Pocs són ja els cementeris parroquials que existeixen a la Marina Alta, ja que quasi tots són municipals. Gata el va tindre parroquial els últims quinze anys del segle XIX i els trenta-dos primers del segle XX, de 1885 a 1932.

El rector emprenedor que va impulsar la construcció de la Casa Abadia, el llatzaré conegut com “la Caseta de la Lepra”, el cor de l'església i l'ampliació de l'ermita, Don Juan Martínez Blanco va ser l'artífex del cementeri parroquial de Gata. Este “camposanto” s’alçava en forma de quadrat a un dels baixos de la muntanyeta del Calvari, coneguda com el Tossalet-Calvari. Martínez Blasco el va manar construir a les afores del poble cap a la part sud. Hui estaria dividit a l'altra part de la carretera nacional i la via del tren. Va estar vigent 47 anys. 

Es conserva a l’Arxiu Parroquial de l’església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos una llibreta manuscrita on el senyor rector detallava tots els enterraments i un altre quadern on es relacionen les morts i les causes d’aquestes. La llibreta o quadern està cosit i té deu pàgines ordenades a més d’altres afegides. El títol que li va posar el rector al quarden va ser: “Lista numérica de los nichos del cementerios de la población de Gata año 1885”. Amb la forma que tenia el nínxol, el rector dibuixava quinze casilles, numerades des de baix cap amunt a cinc a cinc. Hi havia anotacions en alguns nínxols que hui són més que curiosos.

• La primera veïna que va ser soterrada al cementeri va ser Teresa Signes Signes curiosament el 6 d’agost de 1885, coincidint amb la festa major de Gata. Els nínxols els numerava Martínez de baix cap amunt. Tenien un valor de pagament de 100 pessetes el primer i el cinqué, baix de toto i dalt de tot. De 120 pessetes el segon i quart i de 160 pessetes el del mig, és a dir el tercer. Moltes columnes de nínxols tenien el mateix propietari els cinc nínxols. En alguns nínxols propietat de posseidors de terreny on s'havia construït el cementeri, es feia constar que no es pagava. També alguns es posava: “dado por el piso”. Com a curiositat, al nínxol 39 es va soterrar al rector Gerónimo Monfort Pedrós, que va ser vicari de Gata. i de la columna novena deixava anotat el rector Martínez Blasco “Lugar del panteón” i el valor del nínxol era “dado por el piso”.
•  
• Fent una cronologia del cementeri parroquial, ens situem a l'any 1895, el 2 i 3 de juny. A la Visita Pastoral del cardenal arquebisbe de la diòcesis de València, Rdm. Sr. Don Ciriaco María Sancha Hervás va girar visita al cementeri i a l'acta posava que es conservava en molt bon estat i tenia distribució departamental per a pàrvuls i adultes i que hi havia començat un pantió especial per a rectors. 
•  

En 1919, el Ple municipal acordava convidar al rector “párroco” per a tractar de l'eixample del cementeri parroquial.

En la sessió del 25 de juny de l'any 1932, s'acordava la claussura del cementeri antic i la simultània inauguració del nou cementeri, recentment construït. El primer nitxol del nou seria ocupat l'1 d´agost de 1932. En la sessió del 3 de juliol, s´acordava dirigir un atent ofici al  rector, comunicant-li la claussura del cementeri antic, per a que a partir d'eixe dia, s'abstinguera d'ordenar ni disposar cap inhumació en el referit cementeri. Malgrat això, en 1933, el 23 d’octubre, els regidors en sessió plenària acorden que "en atención a razones de higiene y sanidad y a la costumbre tradicional de visitar los nichos y sepulturas de sus respectivos familiares en la próxima festividad de Todos los santos, se acuerda autorizar al sepulturero para que proceda a la limpieza del antiguo cementerio".

A l'Inventari general dels béns immobles, mobles i utensilis sagrats de la Parròquia de Gata de Gorgos, Arxiprestat de Dénia, de 1945, es diu al respecte del cementeri parroquial: "2.- Un cementerio católico inservible, actualmente clausurado situado en las últimas estribaciones del Sur del collado llamado “Tosalet".

Fent un bot en el temps, a principi dels anys 80 del segle XX sent alcalde Eduardo Adolfo Mulet Salvá, s'acordava negociar amb l'arquebisbat per a cedir el solar a l'ajuntament, passat ja un segle des de la construcció de l'antic cementeri parroquial. S'habilitaria com a parc infantil, però mai es posaria de fet en marxa. La via, el lloc, els records, ho feien pràcticamente impossible.

•  
• FONTS: Arxiu parroquial, llibreta cementeri parroquial. Actes plenaris municipals.