HUI ÉS LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE FÀTIMA. La parròquia conserva una imatge donada en 1945 pel devot Antonio Signes Costa
Hui és 13 de maig. L'església celebra a la Mare de Déu de Fàtima. L'església parroquial de Gata conserva la imatge amb aquesta advocació, que va donar un home molt devot i religiós en 1945, fa 81 anys. Ell era Antonio Signes Costa, conegut am el sobrenom de "el Sastre". La fornícula on s'ubica dins del temple la imatge de la Verge apareguda als pastorets està al costat dret entre les imatges del Natzaré i el Sagrat Cor de Jesús. La història de l'adquisició de la imatge per part del fidel sastre i la posterior donació a la parròquia comença l'any 1900, quan naix el protagonista d'aquest donatiu. De ben jove s’en va anar a Dénia a ensenyar-se el noble art de la sastreria i allí es va quedar residint a la capital de la comarca. Era molt devot de la Mare de Déu de Fàtima. Va morir l’any 1991 i el van soterrar a Gata.
Cap a principis dels 40, en plena postguerra, es va organitzar un viatge a Santiago de Compostela. El nostre protagonista participava en ell. Hi hagué un atentat i els camions que els portaven van caure per una barrancada. Antonio es va encomanar a la Verge i va fer la promesa que si eixien benparats de l’accident manaria comprar una Verge de Fàtima per a l’església de Gata, segons ens explica la neboda néta de Antonio, Ana María Caselles Signes. I aixina va ocorre. En 1945, la imatge es col·locava a la seua fornícula. Al primer any, quan la seua neboda Pepica Signes Mulet (coneguda com Pepica el Cartero) tenia 18 anys va ser majoralessa junt amb Consuelo Monfort (dona d’Eugenio) encetant les processons de la Verge hui desaparegudes. De curt recorregut, les processons amb aquesta imatge eren molt peculiars a Gata, ja que xiquets i xiquetes vestits de pastorets i pastoretes portaven cintes que eixien de la mateixa imatge. Eren els anys 50 i 60 del passat segle XX. Curiosament, seguint la devoció que li tenia, Antonio cada dissabte li portava un ram de flors a la Verge a l’església de Gata. Una bonica història devocional, que hui recordem com fa sis anys la vaig coneixer de primera mà de la seua neboda-néta.
FONTS: Informació facilitada per la neboda-néta de Antonio, Ana María Caselles Signes. // Fotos famíliars // Arxiu Cronista: altar en 2016 i 2020; antiga processó.
