HUI DIA 3 DE MAIG ÉS EL DIA DE LA SANTA CREU. GATA TÉ UNA CREU I UN CARRER AMB EL NOM. Abans s'adornava la creu de la carretera de Xàbia
Hui diumenge el calendari es para a una festa tradicional i típic, ja desapareguda a Gata, la de la Santa Creu. Als pobles veïns fan festa: són molt conegudes les creus de Xàbia i la pujada del Natzaré. A Senija són les festes patronals. Antigament les creus de maig tenien tot un recordatori a l’exaltació de la primavera, a les flors. Era un costum anar a l’entrada del poble i el rector beneir la creu de pedra o ferro que estava a l’encreuament de camins. Així ho testimonien els documents que té l'arxiu parroquial de actes parroquial. L'any 1926, el 2 de maig, dilluns, es va beneir el terme “a la hora de costumbre”. Tres anys més tard (1929) el divendres 3 maig s´anunciava que a les vui i mitja seria la benedicció del terme al calvari. L'any següent (1930) el dissabte 3 de maig es beneïa el terme i es donava la comunió de tots els impedits que faltaven a complir amb el precepte pasqual. En el cas de Gata, tots anaven a la creu que hi ha al principi de la carretera de Xàbia i a l’encreuament entre aquesta la Plaça d’Espanya i la carretera d’Ondara -dins de la travessa mateix de la general-. S’adornava amb floretes eixa creu llaurà de tosca per un picapedrer de Xàbia als anys 40, ja que aquesta substituïa la que hi havia abans de la guerra. Aquell costum va anar desapareguent.
Degut a eixe monument del poble, Gata té el carrer més a prop d'ella que es diu carrer La Creu, que ix de la carretera de Xàbia i aboca al Passeig d’Alacant. Fins una tormenta forta que la va tombar, una altra creu va presidir la muntanya de les Alcolaes o de l’antic Tir de Colom. Era de grans dimensions i visible des de tots els punts del poble. Amb motiu de la Santa Missió dels Pares Franciscans que arribà al poble l’any 1963 la van pujar els joves gaters muntanya amunt fins les mateixes roques. Ja mai més es va recuperar aquell símbol. Finalment, a la façana de l’església parroquial hi ha una creu de marbre adossada a la paret on es llig “Als gaters morts en guerres”. Serveix de record per a tots sense distincions.
Tercer dia del mes de maig, el mes perexcelència de flors, de la Verge, de les creus. Abans, a l’escola i a l’església també es notava el canvi de mes. Era el mes de las flores. Els més majors recordeu aquella tonada: “Venid y vamos todos con flores a María que Madre nuestra es”. A l’escola de les dècades dels 60 i 70 del passat segle, al passillo del Grup Escolar es posava una Mareu de Déu Puríssima i a l’eixida de la classe i es cantava a maig aquella tonada.
FONTS: Arxiu.
