GATA TÉ UNA NOVA CENTENÀRIA. HUI FA 100 ANYS TERESA CERVERA MOLINA: Vitalitat, simpatia, molta memòria i bon humor
El poble de Gata torna a tindre una centenària després de deu mesos. Teresa Cervera Molina arriba hui dia 14 de novembre als 100 anys i ho fa plena de vitalitat, de simpatia, de molta memòria, bon humor i sobre tot sense cap malaltia, excepte la sordera. Teresa té en el seu arbre genealògic una quasi centenària, sa mare Margarita que va fer 99 anys. Pel que fa a la seua descendència té una filla, María Rosa, encara que va perdre abans dos fills ben menuts, té dos netes Rosa María i Maite, dos besnetes, Carla i Llúcia, i un besnet, Toni.
La seua vida està plena de contrastes. Sa mare era d’ací Gata però els seus pares provenien de Benissa i son pare era Vicente Cervera Boronat -diu la centenària sense fer botijes-, va nàixer al carrer Bisserot i la seua joventut la va passar com totes les xiquetes i xiquets de la seua edat, jugant prou a la corda i altres jocs de l'època. Però la guerra els va frenar eixa alegria i ella sempre recorda que van morir nou xics gaters del carrer Parres fora de Gata a la contienda civil. De ben joveneta va anar a la fàbrica de sombreros de Vicente “el sombrerer”, llata en feia un muntó, diu “ara no fan res, comparat en aquells temps”. Teresa ha sigut molt treballadora. Al bar que tenien ella cuinava paelles, coques, tota classe de menjars i feia uns bunyols “potser siga la més bunyolera de Gata” diu la seua filla María Rosa. Matinera, constant sempre en el treball i mai va caure malalta, excepte quan es va trencar la cama. De mare sana, ella també no anava a ser menys. No es pren cap pastilla i les seues constants vitals les té beníssim. Als 90 anys es va fer una analítica pel bac i estava perfecta. Menja de tot i “per a sopar em faig una tassa de sopes amb pa socarrat” diu Teresa.
Conversa i conversa sense parar i trau mil i unes històries i anècdotes. Si ha sigut molt faenera també ha sigut molt viatgera i això que al casar-se amb el seu home Jaume, quan tenia 22 anys, van anar de viatge a València amb els diners que li va donar son pare, ella i una amiga que es va casar el mateix dia. Recorda al seu marit que va faltar fa 40 anys i com anècdota em recorda que ma mare Ana va ser la seua madrina de boda. Els pares eren molt amics i ells portaven dol per la mort d'una cosina. Si de jove no va viajar molt, els viatges familiars pel món la van portar fins quasi als 90 anys a visitar en creuer tres vegades llocs del Mediterrani, també a Canàries i Mallorca, fins a Santo Domingo.
Ara ens diu “no calia viure tant perquè jo en tinc més allà que ací (referint-se als que ja són difunts de la seua família). “Jo tinc el cap bé, n'hi ha que no s'entera de res" diu. Aquells treballs a la fàbrica, a la cuina del bar del seu gendre Antonio i la seua filla María Rosa, van acabar fa quatre anys i la finestra cara a la carretera és la seua vida actual. El seu entreteniment és ara “contar cotxes” em diu. La seua filla diu “la finestreta la té salvada a ella”.
Des del blog, aprofite per felicitar a la tia Teresa, la veïna més longeva de Gata. Tres generacions, encara que no tots, van aprofitar per fotografiar-se amb la meua visita: la uela Teresa, la filla María Rosa, una de les netes Maite i la rebesneta Llúcia.
Hui, l’Ajuntament li farà una visita, homenatjant a la centenària de Gata. Demà ho farà tota la família reunint-se al voltant d’esta dona que pel seu talant i la seua explicativa no aparenta tindre un segle de vida.
Les dos últimes centenàries
El 21 de gener d’este any ens deixava amb 102 anys i un mes la centenària Pepita Pons Signes. I només deu dies abans ens deixava l'altra centenària Rosa Ginestar Ginestar. El dia 9 d'octubre de 2024 havia complit 101 anys.
