30-12-2013 JAIME COSTA SIGNES (Jaumet de Carnero) (1934-1957): UNA VIDA TRUNCADA PER UN ACCIDENT A LA MILI ( Capítol II )
en HISTÒRIA LOCAL
Ahir vos introduïa a la sèrie d'articles que vull donar-vos a conéixer sobre este xic gater' que va morir a l'explosionar-li un artefacte al servei militar' a ell i a set companys més. Hui' amb el segon capítol' coneixem un poc més del seu naixement' infància i joventut.
NAIXEMENT' INFÀNCIA I JOVENTUT DE JAUME
Seguim coneixent qui era JAUMET “de Carnero”. El xiquet JAIME COSTA SIGNES naixqué el dia 18 d’abril de 1934 al carrer Bisserot' en el si d’una família molt humil. Son pare Jaume Costa Soler tenia 32 anys' sa mare Rosa Signes Salvá tenia 29 anys. De ben menuts' tant ell com la seua germana María' es van quedar òrfens de mare.
La seua infància va transcórrer moltes vegades al costat de sa tia' rendera de la casa Moratal' allà baix del Montgó' prop del Pòpul. (A la imatge del costat' podeu vore a Jaume als quinze anys' davant el riurau de Moratal' al Pòpul de la Vall de Xàbia).
“Se’l va criar sa tia”' em conta emocionada la seua nebo da major' María Rosa' que porta la seua vida pràcticament lligada al tio Jaume' com més tard explicaré.
Però Jaume estava fet d’una “pasta especial”' al llarg de la seua infància ja mostrava les seues inquietuds ben demostrades' el que més li agradava era nadar' correr el cavall i disfressar-se. També va ser valent en dos episodis de la seua juventut' per una part va salvar a la mar a una persona d’ofegar-se' per altra li va passar la roda d’un carro per damunt' li va fer com a dos bagues la panxa' però va sobreviure.
Jaume era fort' era vital' encara que es mostrava moltes vegades tímid amb la gent que no coneixia' ara bé amb els amics del Raval' que en tenia molts' feien correries ací i allà' conten Vicente Leyda (“Pissarro”) i Blasco algunes anècdotes al referir-los sobre “Jaumet de Carnero”. Tots dos destacaven que era “un tros de pa”.
Encara entre la infància i la joventut' li agradava molt lligar-se amb cordes i tirar-se a les basses' la bassa de Bolufer o la de Rialla' sempre estava pel camp. A la seua joventut es va fer rendero' anava a la terra' a les terres del Ti Miquel de Gil. I corria el cavall...
Què era això de córrer el cavall?. Joves forts' apassionats per aquest esport de l’art equí' arribada la festa de Sant Antoni' corrien pels carrers de Gata amb els cavalls' a vegades disfressats' amb montures especials. Era la bonica tasca de “córrer el cavall”. I això sabia més que ningú Jaumet “de Carnero”. Fins a l’últim any de la seua vida ho va practicar...però d’això ja vos conté demà més.
FONT: Documents i fotografia aportats per la família.
