Cronista de Gata de Gorgos

Antonia Pedro Costa encara borda i fa manualitats d’agulla per a les seues besnétes

Antonia va tindre dos fills' quatre nétes i un nét' i cinc rebesnétes i un rebesnét.

Em pose en contacte amb la néta de la Tia Antonia' Fani Mulet' que em relata com ha passat l’any la tercera de les centenàries del nostre poble' que ja superen hui les tres el llistó del segle més un any. Fani em comenta que seguix igual' excepte els morats -res trencat- que té al caure un bac fa tres mesos. Però' la seua nora la cuida de perles i per això seguix a la seua marxeta' fent el que més sap manualitats amb les agulles i si no sols teniu que mirar la composició fotogràfica. 

Quan més s’il·lusiona la Tia Antonia és quan apareixen per casa les besnétes. Està fent-les per a cadascuna uns detallets de fil que ja voldrien moltes nétes i besnétes d’altres ueletes.

Un segle de vida i un any més s’ha celebrat a Ca la Tia Antonia amb més familiaritat i menys rebombori que l’any passat. Al pastel li han posat un 1' un 0 i un 1. A les fotos de la composició podeu veure a la Tia Antonia i quatre besnétes.

Resumix Fani l’any que ha passat des del seu centenari: doncs ha sigut molt tranquil' ha seguit fent la seua feina' les seues manetes no han parat i tot per a les besnétes' però estos últims tres mesos han sigut un poc més durs' va caure un bac' que està tan forta que sols es va fer dos morats' però va tindre que parar de treballar' de moment. També te la sort que ma mare la cuida les vint-i-quatre hores. Quan te més alegria és quan van les besnétes i li fan un ratet de companyia. No vindrà hui tanta gent com l’any passat' però farem festa' això segur.

Detalls de la seua llarga vida

Recordant els detalls de la seua vida' cal dir que Antonia Pedro Costa va nèixer l’any 1912 a Gata' va anar a l’escola poc' on està ara l’Ajuntament amb la mestra Donya Rosario. Despres va entrar a treballar a la fabrica de Garrut (Zaragosí) repuntant. Va arribar la guerra i la il·lusio d’ella de ser monja es va esvair i amb el temps es va casar amb Jaime Mulet Cabrera. Ell era llaurador i ací no hi havia molta feina.

Amb un fill' Antonio' s’en van anar a treballar a Bétera' on l’home va anar a cuidar la terra d’uns senyorets que havien sembrat ceps de moscatell i volien un home de Gata per a treballar-los. D’ahí li ve el nom familiar de Beterano. Allí va nèixer el segon fill' Jaime. Van estar 12 anys vivint alli. Quan van tornar a Gata' la nostra protagonista va començar a treballar a la fàbrica de Julian el Viudo fins que es va jubilar. En vindre a Gata va començar l’aficció per les manualitats' que encara hui als seus cent anys fa notar!!.

Antonia es va ensenyar ella a soles en revistes' a voltes agarrava l’autobús i s’en anava a València a vore escaparates i quan arribava a casa es feia els dibuixos dels tapets!! Va aprendre malla' boixets' macramé' va pintar quadres' feia quadres de figuretes amb molla de pa' de tot....

I despres va començar a donar classe a l’EPA' mes de 10 anys' en cumplir 90 s’ho va deixar' però fins ara segueix treballant a casa sense parar.

El seu arbre genealògic

La Tia Antonia tenia 8 germans. Es va casar' com he dit amb Jaime. El fill major era el recordat Antonio al que tots el coneixien per Beterano. Ell casà amb Rosa i tingueren tres filles' nétes de Antonia: Toñi' Fani i Viqui. Fani i Rafa tenen 2 filles' Anna i Laura' rebesnétes de la centenària. Viqui i Toni 2 filles' Maria i Laia' dos rebesnétes més.