06-10-2013 LES MESTRES I ELS MESTRES D'ABANSA GATA: AQUELLS RECORDS; 2) DONYA ROSA
en HISTÒRIA LOCAL
(PODEU FER MÉS GRAN LA COMPOSICIÓ' PUNXANT ACÍ)
1) DONYA ROSA FERRER DIEGO' una mestra que es va presentar a oposicions dues vegades i les dues les va aprovar
Va exercir en temps de República i postguerra. Es va jubilar als 70 anys
Jesús Pobre' Beniarbeig' Campell' Xàbia i Gata van ser els seus destins
La segona mestra que porte a la sèrie de les mestres i els mestres d’abans és Donya Rosa. La seua filla' Donya María Rosa' de seguida que li ho vaig proposar va recordar la trajectòria de sa mare amb emotivitat i amb sencillesa' com senzilla va ser sa mare i molt treballadora.
Torna a ser' com el reportatge primer de Donya Anita' un homenatge a estes dones i estos homes que van fer dels gaters un homes i dones de profit' de bo' de saviesa alguns' de coneixement.
DONYA ROSA FERRER DIEGO va nàixer a Gata el 22 de gener de 1913' a una casa del carrer Tetuán' nº 2. Va morir el 7 de febrer de 1991' quan tenia 78 anys d’edat. Tots la recordem als recreos passejant amb Donya Anita' Donya Josefa' Donya Mercedes i les mestres més joves' amb Don Antonio i Don Joaquín.
Però' quina va ser la seua trajectòria professional i humana?. La conta la seua filla Donya María Rosa a la que li agraïsc la narració. Als 14 anys anava a deixar l’escola de Donya Teresa Ramón' que estava ací a Gata a una unitària. Li demana la mestra que l’ajude a fer una revisteta que publicaven i als 16 anys li diu que vol parlar amb els seus pares. La xiqueta deu estudiar' digué. Els pares eren llauradors i son pare respongué: Si la collita va mal no tenim ingressos. La mestra va dir: Això volia sentir. Jo em trallade a Alacant i la xicona vindrà amb mi' les despeses corren del meu càrrec. Així que en 1929 ingressà a l’Escola Normal de Magisteri.
El 16 d’agost de 1933 el President de la República i en el seu nom el Ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts' li concedien el títol de MESTRA NACIONAL DE PRIMER ENSENYAMENT. Un mes abans de l’Alçament Nacional convoquen oposicions i Donya Rosa es presenta i les aprova' però com les llistes van tindre que eixir els primers dies de guerra' després Franco no les va reconéixer.
De tota manera' per imposició de l’autoritat local exercix la professió als alts de la Casa Abadia' junt amb la seua companya' amiga i per a ella com una mare Donya Remedios Bermejo a la que sempre estigué molt agraïda.
Va estar fent de mestressa de casa' al casar-se amb un home llaurador' aixina fins 1942. Volia seguir donat escola i buscava una interinitat a Gata o pobles del voltant. Li van donar Jesús Pobre.
Als 28 anys quedà viuda i va tindre que deixar ams els avis als dos xiquets' Pepe i María Rosa' que després seguirien el mateix camí d’ella' els de mestres. Tornà a repetir les oposicions' per a què foren vàlides' i va aprovar per segona vegada. La primera possessió provisional va ser Beniarbeig i la definitiva el primer poble de Laguar' Campell.
Per concurs de trasllats passà a l’Escola Graduada de Xàbia i finalment al seu poble' al Grup Escolar Santíssim Crist de Gata' on acaba la seua vida professional quan tenia 70 anys.
Un altre exemple de professionalitat' honestitat' bondat i dedicada sempre a les seues alumnes. Donya Rosa' com Donya Anita' són gran exemples de mestres bones de Gata...que deguem recordar-les i admirar-les.
A la composició fotogràfica vegeu a Donya Rosa entre altres mestres a l'escola de Gata i amb un curs d'alumnes dels anys 60.
FONTS: Informació facilitades per la seua filla' Donya María Rosa Monserrat Ferrer.
