Cronista de Gata de Gorgos

Gata té un cant originari que es cantava la vespra de la festa i aquesta vesprada

El Cant de la Paloma caldria conservar-lo i guardar-lo com a relíquia gatera

La Mare de Déu gitada i les alfàbegues presideixen l'altar major

Hui dia 15 d'agost' dijous' s'està celebrant a Gata com a moltes parts del món la festa de la Mare de Déu gitada o dormida. Hi ha costum de portar les alfàbegues' les més grans que es cuiden i conserven. La sequera és forta' el calor' les cuidadores d'alfàbegues s'acaben' però encara es vestix l'altar major amb estes plantes aromàtiques que deixen un bon olor a l'església.

Però' Gata té a més de les alfàbegues un altre motiu de la festa de hui. És molt interessant recordar per a la història i els costums locals una peça' hui desapareguda del cançoner gater' perquè els últims cantors locals que la cantaven ja no són vius. Es tracta del cant de la Paloma Divina' una cançó originària de Gata' i que és més que centenària.

L´estudiós musicòleg Salvador Seguí Pérez (1939-2004) va arreplegar al seu “Cancionero musical de la provincia de Alicante”' llibre publicat per la Excma. Diputació Provincial d´Alacant a 1973' tot el folklore musical alacantí' basat en el treball per a l´Institut d´Estudis Alacantins.

De gener a abril de 1969' Seguí va fer el treball de camp a la Marina Alta i entre els pobles estudiats va ser Gata. Els comunicants del mestre Seguí van ser per aquelles dates Luis Costa Pedrós' Luis Pedrós Costa i María Costa Pedrós. Una de les cantates més melodioses i originals trobades a Gata per Seguí va ser el cant a la Paloma Divina' que les veus primoroses del cor parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata' cantaven la vespra de la festa de la Verge d´Agost i la mateixa vesprada' abans de la processó' hui també desapareguda.

Deia Seguí que la peça singular era de gran antigüitat. Encara que el text' com es comprovarà estava en castellà' la música era anterior a la lletra. Ens interessem per rememorar aquells moments' que caldria recuperar pels actuals músics del poble' que bons i estudiosos n´hi ha.

Ens va servir d´interlocutora fa cinc anys' en 2008' la senyora Tonica la Sariera' que als seus 92 anys -ara en té 97 i continua igual- era un exemple de memòria viva i sencera del poble' a la qual sempre li hem d'agraïr la deferència.

Tractem de reviure aquella vesprada de la festa de l´Assumpció' la Mare de Déu Dormida' la Verge d´Agost' que de totes les formes s´anomena. Es reunien cantors i feligresos al caliu del temple. La vesprada era força calorosa. Mentre la gent olorava les aromàtiques alfàbegues (ocinum basilicum)' que hui encara perduren a l´altar de Gata' el monumental orgue donava els primers compasos del cant de la Paloma. Hi ha que recordar que l´església parroquial de Gata no tenia orgue' fins que el 12 de maig de 1912 el rector Vicente Artigues' gràcies a una donació d´una persona devota' inaugurà l´orgue' que valgué aleshores 7.750 pessetes i era monumental' segons ens conta la senyora Tonica.

Tornant a la vespra de la Festa que ens ocupa' perquè com diu el refranyer “Qui no fa la vespra' no fa la festa”' el Tio Vicent l´organiste' preparava a una quinzena de cantors' ja foren dones' ja foren homes' i es disposaven a fer ressonar dins del temple el magnífic cant de la Paloma. Dalt del cor' anaven desgranant-se les estrofes' mentre els xiquets' xiquetes' xics i xiques' dones i homes' veïnat en general' escoltava bocabadat aquell cant que pareixia no tindre fi.

Al llibre dalt esmentat podem trobar a la fulla 96 la partitura d´una de les més conegudes estrofes del Canto a la Paloma Divina. El trobarem interpretat a la pàgina electrònica del cançoner' dins la Seccio I (Folklore musical religiós)' amb el tipus d´arxiu de Secuencia Midi. Per la seua treballada lletra i donada la seua extensió' passe a transcriure algunes de les estrofes del Canto a la Paloma Divina' original de Gata:

Hoy' la paloma divina' la que nunca tuvo falta' para subir a su nido' el dulce vuelo levanta. Es la paloma' la Virgen María llena de gracia' que hoy sube a reinar el Cielo' de virtudes rodeada. Lleva en sus divinos pies la luna graciosa y clara; aquí van dos lunas juntas' una hermosa y la otra Santa.

Preguntan unos a otros ¿Quién es esa hermosa Dama que tan reluciente sube y la luna lleva a sus plantas?. Responden: Esta es aquélla' en que a la Persona Sacra' la Segunda de las tres' nueve meses dió morada.

Todos los coros divinos alzan al cielo las palmas cantando dulces motetes' diciendo con voces altas: Subid' cristalino espejo. Subid' fuente dulce y clara' subid' lucero del día' subid' preciosa esmeralda.

Todos los Santos y Santas dicen con voz levantada: ¡Viva la Reina del Cielo! ¡Hoy sube a ser coronada!. Por vuestra asunción gloriosa' os suplico Virgen Santa que nos deis allá la gloria' y aquí' para amaros' Gracia.

Finalment' cal remarcar la necessitat de no deixar perdre del tot aquest cant' del que conservem' la partitura' la lletra completa i la música. Músics i autoritats locals' entesos en la matèria' deurien posar-se a la tasca de recuperar i enregistrar tot el cant de la Paloma i deixar-lo com a patrimoni musicològic local de Gata' en el lloc on es mereix.

He publicat ací' quasi en la seua totalitat' l´escrit que com a CRONISTA DE GATA vaig fer el dia 13 d'agost de 2008.

A la fotografia' com lluïx hui l'altar major de l'església de Gata.