26-12-2012 HISTÒRIA LOCAL: Document. En 1958 a Gata hi havia 58 telèfons
en HISTÒRIA LOCAL
Per gentilesa de les germanes Josebel i Susana Zaragosí i María Monfort' podem revisar un dels documents que formen part del Museu del Sombrero: la Guía Telefónica de Alicante y provincia editada en juny de 1958' fa 54 anys' per la Companyia Telefònica Nacional d’Espanya. En pròxims articles anirem descobrint més sobre la història local' facilitada per les organitzadores d’aquest museu.
Eixe any a Gata estaven registrats un total de 58 telèfons. D’aquesta relació de propietaris dels telèfons' descobrim carrers i negocis' tendes i fàbriques.
Anem al document' del qual teniu escanejada la portada del mateix. Crida l’atenció l’escut franquista i la llegenda que resa: ¡Franco' Franco' Franco! ¡Arriba España! ¡Viva España!. El llibret té 21 pàgines numerades a més de l’índex. Està editat a Gráficas Ramón Sopena' S.A. de Barcelona i era la guia 17' edició 29' de la qual es van fer sols 26.000 exemplars. Abans de començar tots els pobles de la província hi ha una fulla per a les direccions telefòniques de més freqüent ús. Crida també l’atenció alguna que altra propaganda. Té els telèfons per a casos urgents d’Alacant' Alcoi i Elx i telefonades de servici. Així el telèfon d’averies era el 02' el d’informació el 03' el de conferències interurbanes i internacionals' era el 09' i per a les oficines de la companyia el 04.
A continuació ve la relació de pobles i l’import de la conferència de tres minuts o fracció des de o amb Alacant. Gata de Gorgos tenia l’import de 6'55 pessetes. Després llegim les guies telefòniques que editava la companyia' de primera fins a quarta categoria. La d’Alacant i província era de segona.
Hi ha una relació extensa de servicis telefònics amb Balears' Canàries i nord d’Àfrica' així com amb vaixells en alta mar. A nivell internacional' amb Europa i Àfrica del Nord' i extraeuropeu.
Els telèfons de Gata
A la pàgina 64 figura la relació de telèfons de Gata de Gorgos que es distribuïx amb tretze telèfons a la tercera columna i la resta fins a cinquanta-vuit a la quarta i última columna de la pàgina. Cal ressenyar que la gran majoria eren de negocis' fàbriques' tendes o importants. Domicilis particulars n’hi havia ben pocs.
Posem primer als fabricants' les hereues dels quals m’han facilitat aquest document tan valuós per a la història local de Gata. La Viuda de Vicente Salvá (Artículos de palma) estava a l’Avda. del Caudillo i era el telèfon 40. La fàbrica de Francisco Zaragosí Monfort' també d’articles de palma' a l’Avda. del Caudillo també' tenia el 34. Però Zaragosí tenia dos telèfons més' un altre domiciliat a la carretera i un altre al carrer Estació' on hui està el Museu.
El primer telèfon (1) de Gata el tenia eixe any de 1958 Hijo de B. Salvá i afegia Art. Palma y Pasas -era la coneguda aleshores fàbrica dels Patets. El segon (2) el tenia la fàbrica de farines de Jaime Monfort a la carretera d’Ondara' i així fins l’últim el 58 que el tenia Sivera Fornés' A. parada de taxis a la Plaça d’Espanya. L’Ajuntament era el 10 i la parròquia el 35' que' curiosament' estava a nom del rector que la regentava aquell any. Posava: Castelló Quilis' Manuel. Plaza Iglesia' 6. Com a entitats bancàries estaven el Banc Central (Avinguda del Caudillo); la Caja de Ahorros del Sureste de España' que estava a Ca Paco Tender (carrer José Antonio).
El Sindicat C.N.S. estava al carrer José Antonio. La Compañia Telefónica Nacional de España al carrer Calvo Sotelo' 3' on va estar després la CAM i la portava Pepa al banc' Amparo i Fina Coloma que atenien la central. La Electrica Alcoyana' S.A. estava al carrer Jesús Pobre (Ca Pepe el Llumero).
Tots els telèfons ens fan recordar què hi havia a Gata fa 54. Trobem així a l’ordinari Tomàs del carrer José Antonio (hui carrer La Bassa) o a la tenda i reparació de bicicletes de Nofre el bicicliste a Calvo Sotelo. És curiosa la definició de Ginestar Espasa' V. quan diu: Fàbrica de féretros.
La fàbrica coneguda després com de l’Estanquer apareix com a Cooperativa Industrial San Miguel' Artículos de Mimbre. Hi havia una llibreria al carrer Xaló (Mulet Leida' M.) i una imprempta' la coneguda de Mulet Redal' B' a Primo de Rivera (hui carrer Constitució). També ix la tenda de Salvador Tomás Gil a José Antonio' l’única farmàcia que hi havia' la d’Elías Ivars Ferrer. Finalment' cal dir que també figuren les dues fondes' la del carrer José Antonio (Signes Diego' J.) i la de la carretera (Torres Mulet' F.).
He observat també que molts no tenien canviades les adreces i els noms dels carrers encara ixen d’anys enrerre. Al carrer Sant Miquel li posa Nuevo Ensanche. Al carrer Reis Catòlics li posa Prolongación Primo de Rivera. A la Plaça d’Espanya' al donar el telèfon del metge Don Julián Monfort posa Pl. Canalejas. L’única adreça que no he identificat (si algú la coneix me la pot facilitar) és la que diu Teatro' 25 on estava la fàbrica de sombreros de Signes Fornés' V.
FONT: Guía telefónica Alicante y provincia' Junio 1958. Compañía Telefónica de España' facilitada per les germanes Josebel i Susana Zaragosí i María Jesús Monfort' document que es troba al Museu del Sombrero.
