Cronista de Gata de Gorgos

A mitjan maig Sant Isidre' al carrer Teulada. A mitjan juny Sant Antoni al carrer Sol i al carrer Signes

No hi ha més tradició i costum que la que perdura i es fa necessari en el temps. El dia 13' dilluns' va ser sant Antoni de Pàdua. Jo recordava a la secció de Sants i refranys... aquelles voltes que els xiquets donaven als carrers...ara tot això ja és història d’un poble.

Però cal refrescar de quan en quan la memòria. Abans de Sant Antoni hi havia una altra novena' que ara encara sura intentant les mateixes veïnes recordar quan estaven totes. Les Pepiques' Rosa i altres del carrer Teulada i els carrers dels voltants' Signes i Bisbe Cervera' quan arribava i arriba' perquè encara es fa com vaig poder comprovar enguany' el 15 de maig' li encenen la bombeta a Sant Isidre llaurador i li resen la novena.

Una Pepica i Rosa ja no estan al veïnat però sempre recordaran els fills i néts aquells tardets i nits de novena.

I ara a juny...Sant Antoni.

Jo parlava a aquella secció que us he referit al principi de la novena a Sant Antoni del carrer Sol' però em deixava una que també era bonica i refernt històric hui per hui. El comentari de l’autor M’he tornat xiquet per un moment que feia un usuari del blog en tornava a recordar allò que jo per veí del carrer també vaig viure. I em va donar peu' com així li ho vaig expresar a fer aquesta historieta' aquest article de Història local.

Però escolteu les precioses paraules de l’autor:

També feien novena al Carrer Signes' a Ca la Senyora Rosa' avuí Casa Vicente l’arquitecte. De segur que ho recordaràs com a veí que vares ser en la teua infantesa i joventut. No recorde be l’hora' però em sembla que la feien al voltant de les 3 o les 4 de la vesprada. El toc de la campaneta no ens deixaven manifestar-lo tan escandalós com a Casa Tereseta' per ser una franja horària de respecte a la gent que aprofitava per fer la migdiada o siesta' però recorde ben bé que els xiquets anavem i seiem als primers escalons d’eixa extraordinària escala' situada a l’esquerra del voluminós habitacle on es celebrava' tot just precedint la travessa cap al gran pati que sempre ha caracteritzat aquesta casa tan plena d’història.

El record d’aquesta celebració m’ha transportat agradablement' sense adonar-me’n' a l’enyor d’uns anys de la meua infantesa on' a més' es barrejaven els nervis dels examens i els finals de curs.
Quina joia tot allò que' malgrat perdre’s un dia en l’infinit del temps' recuperem gracies al record de les vivències d’aquells xiquets que un dia varem ser.
Gracies a tu per haver-me conduït a tan bon record.

I així era: aquella escala' aquell pati' aquell fervor i resos a Sant Antoni. Si allí li resaven a Sant Antoni a migdia' a la nit ho feien al carrer Sol. Per partida dobla anaven els veïns passant de casa a l’altra casa.

Temps que ja no tornaran' temps bonics' temps de la història que parlava i es reivindicava...hui sols records.

FONTS: Imatge Sant Isidre de l’autor; imatge de Sant Antoni de Pàdua' extreta de la pàgina www.terra.es/personal/angerod/novenapadua.htm

(Publica al seu blog el CRONISTA DE GATA Miguel Vives).