14-08-2025 DEMÀ ÉS LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DORMIDA, LA DE LES ALFÀBEGUES. EL PATRIMONI IMMATERIAL DE GATA TÉ UN DEUTE AMB LA HISTÒRIA RELIGIOSA MUSICAL DEL POBLE, EL CANT DE LA PALOMA. "Es la paloma, la Virgen María llena de gracia, que hoy sube a reinar el Cielo"
en HISTÒRIA LOCAL
Demà marca el calendari del 15 d'agost una cita mariana, la festa de la Verge dormida. A Gata li diuen la de les Alfàbegues. L'altar major s'adornarà hui i demà d'alfàbegues al voltant de la Mare de Déu gitada. Però Gata té una altre patrimoni immaterial, que va més enllà de les plantes i la festa, és l'originària cançó de EL CANT DE LA PALOMA, que els nostres avantpassats cantaven a l’església i que va ser considerada per l’estudiós musicòleg Salvador Seguí Pérez com a CANT ORIGINARI DE GATA i que hui ja és història. Història religiosa gatera que caldria recuperar del tot i per a sempre.
Hem de conéixer els arrels d’aquest costum local, d’aquesta peça, hui desapareguda del cançoner gater, però conservada en el llibre “Cancionero musical de la provincia de Alicante” del dit autor musical Seguí. Els últims cantors locals que la cantaven ja no són vius, ja que la cançó originària de Gata és més que centenària. L’estudiós musicòleg Salvador Seguí Pérez (1939-2004) va arreplegar al seu “Cancionero musical de la provincia de Alicante” llibre publicat per la Excma. Diputació Provincial d´Alacant a 1973, tot el folklore musical alacantí, basat en el treball per a l´Institut d´Estudis Alacantins.
ABANS FEIEN PROCESSÓ: VESPRA I FESTA
La verge sense andes, majoralesses, xiquetes i xiquets de primera comunió amb cintes. La processó tal dia com demà es va fer fins a primeries dels anys 90 del segle XX. A la documentació gràfica de l'enyorat Albert Sebastià García i Carrió, que va ser Cronista oficial de Pedreguer fins el seu òbit, vegem el pas de la processó pels carrers Signes, Doctor Gómez Ferrer i carrer Xaló.
Ens traslladem a 1926, gràcies al Llibre d'actes votius de l'Arxiu Parroquial, i descobrim que “a la vespra de la Mare de Déu d´Agost, es fa ver dobla al Santíssim Crist en la seua ermita a intenció d'una persona devota i dejuni amb abstinència per ser vigília de la Assumpta.”
TREBALL DE CAMP
De gener a abril de 1969, Seguí va fer el treball de camp a la Marina Alta i entre els pobles estudiats un va ser Gata. Els comunicants del mestre Seguí van ser per aquelles dates Luis Costa Pedrós, Luis Pedrós Costa i María Costa Pedrós. Una de les cantates més melodioses i originals trobades a Gata per Seguí va ser el cant a la Paloma Divina, que les veus primoroses del cor parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Gata cantaven la vespra de la festa de la Verge d´Agost i la mateixa vesprada abans de la processó, hui també desapareguda. Deia Seguí que la peça singular era de gran antigüitat. Encara que el text, com es comprovarà estava en castellà, la música era anterior a la lletra. Ens interessem per rememorar aquells moments, que caldria sempre recuperar pels actuals músics del poble, que bons i estudiosos. La sempre recordada tia Tonica la Sariera, que tenia 94 anys quan vaig parlar amb ella d'aquesta festa i aquestes tradicions religioses, constituïa tot un exemple de memòria viva i sencera del poble, la qual recordem.
REVIVINT AQUELLES VESPRADES
Per les dades que ens deia Tonica, tractem de reviure aquella vesprada de la festa de l'Assumpció, la Mare de Déu Dormida o gitada, la Verge d´Agost, la mare de Déu de les Alfàbegues, que de totes les formes podríem anomenar-la. A mitja vesprada es reunien cantors, dones i feligresos al caliu del temple. La vesprada era força calorosa i si no mireu enguany, seria encara més. Mentre la gent gaudia olorant les aromàtiques alfàbegues (ocinum basilicum, nom científic botànic), que hui encara perduren a l´altar de Gata, el monumental orgue donava els primers compasos del cant de la Paloma. La història de l’arxiu parroquial ens diu que l’església parroquial de Gata no tenia orgue fins que el 12 de maig de 1912 el rector Vicente Artigues, gràcies a una donació d´una persona devota, inaugurà l’orgue, que valgué aleshores 7.750 pessetes i era monumental, segons contava la senyora Tonica. Tornant a la vespra, el Tio Vicent l'organiste preparava a una quinzena de cantors, ja foren dones, ja homes, i es disposaven a fer ressonar dins del temple el magnífic CANT DE LA PALOMA. Era el cant autònom, més que centenari, que antigament cantava el cor amb veus tan enyorades com les de Pepe el Sastre, Vicente Caselles, Sebastià Soler o Mateo Simó, amb la dirección del Tio Vicent l’organista. Dalt del cor anaven desgranant-se les estrofes mentre els xiquets, xiquetes, xics i xiques, dones i homes, veïnat en general, escoltaven bocabadats aquell cant que pareixia no tindre fi.
Al llibre dalt esmentat podem trobar a la fulla 96 la partitura d´una de les més conegudes estrofes del Canto a la Paloma Divina. El trobarem interpretat a la pàgina electrònica del cançoner' dins la Seccio I (Folklore musical religiós)' amb el tipus d´arxiu de Secuencia Midi.
LLETRA TREBALLADA
Per la seua treballada lletra i donada la seua extensió, passe a transcriure algunes de les estrofes del “Canto a la Paloma Divina” original de Gata:
"Hoy, la paloma divina, la que nunca tuvo falta, para subir a su nido, el dulce vuelo levanta. Es la paloma, la Virgen María llena de gracia, que hoy sube a reinar el Cielo, de virtudes rodeada. Lleva en sus divinos pies la luna graciosa y clara; aquí van dos lunas juntas, una hermosa y la otra Santa.
Preguntan unos a otros ¿Quién es esa hermosa Dama que tan reluciente sube y la luna lleva a sus plantas?. Responden: Esta es aquélla, en que a la Persona Sacra, la Segunda de las tres, nueve meses dió morada. // Todos los coros divinos alzan al cielo las palmas cantando dulces motetes, diciendo con voces altas: Subid, cristalino espejo. Subid, fuente dulce y clara; subid, lucero del día; subid, preciosa esmeralda. // Todos los Santos y Santas dicen con voz levantada: ¡Viva la Reina del Cielo! ¡Hoy sube a ser coronada!. Por vuestra asunción gloriosa, os suplico Virgen Santa que nos deis allá la gloria, y aquí, para amaros, Gracia".
Finalment, com sempre dic i reivindique, cal remarcar la necessitat de no deixar perdre del tot aquest cant, del que conservem la partitura, la lletra completa i la música. Músics i autoritats locals, entesos en la matèria, deurien posar-se a la tasca de recuperar i enregistrar tot el cant de la Paloma i deixar-lo com a patrimoni musicològic local de Gata en el lloc on es mereix.
DOS CITES MUSICALS AL SEGLE XX
Sols en dues ocasions s’ha tornat a cantar en aquest segle XXI. El Cant de la Paloma de Gata ha tingut sols dos intents de recuperació. El primer va ser l’any 2009, sent regidora de Cultura María Vicenta Pedro José, quan els xiquets de l’Escola Municipal de Música -a instàncies meues i per poder conservar el cant-, ja que està enregistrada la música-, junt amb la Rondalla de Gata, van interpretar el cant a la missa de la vespra i a la de la festa. Va resultar molt bé i emotiu, però no va tindre continuïtat. La segona cita va ser dotze anys després, en 2021 encara en plena pandèmia. Alumnes de l’escola de música CODA van interpretar dalt del cor de l’església de Sant Miquel i després de la missa de les 20 hores les estrofes de la festa de la Verge, la de les alfàbigues que ací a Gata també hi ha costum l’Assumpta al Cel. Flauta travessera i guitarres ens van transportar a temps antics per a reviure aquells sons i aquelles cantates.
Finalment, aprofite per a felicitar demà a totes les que porteu el nom d’Assumpció i compostos. Que passeu un bon dia de la vostra onomàstica.
FONTS: Cancionero alicantino Salvador Seguí (lletra). Fotos altar arxiu particular. Fotos processó de Albert S. García i Carrió (+). Text: Cronista de Gata i arxiu, cròniques anteriors.
