Cronista de Gata de Gorgos

Dies enrere vaig tindre el gust, el plaer d'acompanyar i explicar als escolars de primer de primària del col·legi denier de Paidos, algunes particularitats històriques de Gata i, sobre tot, l'art tradicional i nostre de la llata, que ja Cavanilles en 1797 va posar a l'abast de tot el món, quan deia de Gata i el “palmito”: "Criase en lo inculto con abundancia el palmito, planta útil que benefician
los moradores del pueblo. Secan como 2@ arrobas de ella, y las hojas reducidas á pleyta sirven para esportillos, espuertas y otros utensilios que venden por el reyno, ó extraen fuera. En esta fábrica se ocupan casi todos los vecinos, que actualmente llegan á 239, y con lo que ella rinde y
la agricultura subsisten sin miseria." ("Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia", pàgina 216, capítol 122, Tom IV).

Acompanyats de les seues tres mestres, els vora cinquanta xiquets i xiquetes de sis anys amb la seua indumentària inconfundible, van fer el viatge en tren de Dénia a Gata. Un altre mitjà  que es té que posar més en valua, per a tots els que vulguen visitar Gata des d'Alacant fins a Dénia. Van fer una parada a la font i la rèplica del piló i tot seguit a la sala gran del  Centre Social, per mig de la regidoria de Cultura, van poder adentrar-se ja en el món de la llata gràcies al vídeo sobre el producte del Col·lectiu "Mirades". Pel par del Raval i contemplant de lluny la paret de les Coves Roges, pel carrer Bisserot vam estar al riurau i garrofera protegida dels Sirera. Un altre lloc emblemàtic i històric per a ensenyar el món de la pansa. 

Travessant el poble i amb la calitja trepijant-nos els talons els escolars es va aplegar al comerç de ArtiPalma, on des de 1957 treballa la palma, modelant la llata i fent diversos objectes. Els infants es van veure sorpresos per l'art tradicional. Un obsequi i les ganes d'ells, de voler fer la trena de la llata es va veure compensada en l'observació visual de veure al parc del vial l'extracció dels ullals del margalló, d'on naix tot. Finalment, els il·lusionats escolars van dinar al parc de la Font del Riu, sota l'espera ombra del garrofer i van tornar cap a l'estació i cap a la ciutat.

En les tres hores que vaig estar amb ells i elles, vaig poder reflexionar sobre el perquè no es podria repetir aquesta experiència per a molts i molts escolars o gent gran. Això ho deixe, per si algú es fa endavant.

FONTS: Fotos col·legi Paidos.