Cronista de Gata de Gorgos

Estem immersos en la Setmana Santa, la més gran per als cristians. Als pobles, com Gata, hi havia uns costums que han desaparegut, s'han oblidat o que la “modernor” dels temps ha soterrat. Malgrat a no tindre'ls entre nosaltres, perduren en la memòria col·lectiva dels gaters majors de 60 anys. Els joves deuen conéixer allò que era un legat històric i que ara resta en els papers, en algunes fotografies o en el cap de molts majors. 

Entre els costums tradicionals de la Setmana Santa estava la salpassa, que en llocs com a Pego, L'Atzúvia, Murla o altres indrets de l'interior encara es conserven, tocar amb matraques i no amb les campanes, cobrir els sants amb vestes morades, muntar el Monument per al Dijous Sant i fer-ho els majorals assignats per a la Setmana Santa i Pasqües, fer el Via Crucis de Divendres sant camí de l’ermita, que encara es conserva, i tants altres. 

LA SALPASSA

Començarem pel costum que, principalment, passava de dilluns a dimecres sant. Es tractava de la salpassa: un costum, una tradició cristiana que consistia en la visita que el rector o vicari feien a les llars, per desitjar bones festes de Setmana santa i Pasqües. Beneïen amb aigua i sal. Els veïns, habitants de la casa corresponent, donaven al rector i escolanets, l'almoina. Eren ous, formatge o diners. La sal beneïda la donarien al bestiar i l’aigua servia per aspergar la casa. Al segle XXI, malgrat els canvis, encara perdura aquell costums, com he dit, a Pego, les Valls, Atzúvia, Murla i altres llocs de la muntanya.

LES MATRAQUES

Abans, molt abans, també s’utilitzaven a Gata per Setmana Santa aquells instruments de fusta molt simples semblants a una campaneta de madera. Les matraques s’usaven durant els dies de Dijous Sant i Divendres Sant quan no podien tocar les campanes, ja que les campanes dels temples emmudien per remarcar el dol de l’església, per la mort de Crist.

Les matraques sols s’utilitzaven aquest dos dies i inclús es pujaven dalt del campanar i des del silenci sonaven a l’aire sustituïnt les campanes. En alguns pobles, les matraques eren instruments infantils que utilitzaven els escolanets eixint a la salpassa (veure el ritu dalt) i després als oficis de divendres sant.

Finalment dirà Manuel Casacha Taroncher al seu article "Semana Santa sense matraca" a la pàgina "Cardona Vives Associacio Cultural de Castello":  "Es la matraca un carranc o espècie de martell, anella o castanyola que pegant-li a una fusta era avís per als creents i joguet per als menuts, amics de rebombori".

TAPAR IMATGES ABANS DE PASQUA

En moltes esglésies, a Gata també es feia. Ho podeu veure en la imatge que us pose. Quan s’acostava la Pasqua, les imatges de les esglésies es tapaven amb una roba morada. D’on ve aquest costum catòlic de tapar les imatges sagrades durant el temps litúrgic de la Quaresma i que significa?. Sols es tapaven en els dies que precedien a la Passió del Senyor, més exactament a partir del Diumenge cinqué de Quaresma. Al tapar el crucifixe fins Divendres Sant i les imatges dels sants fins la Vigília Pasqual, l’Església anticipa el dol per la mort de Jesús.

EL MONUMENT DE DIJOUS SANT

Vertaders "monuments" de flors i plantes es feien i seguixen fent-se en diferents altars de l’església de Gata. Dijous Sant és el dia. Dos esdeveniments de singular importància per als cristians tenen lloc aquest dia segons la Bíblia: l’últim sopar, on s’institueix l’eucaristia i el sacerdoci, i el lavatori de peus. El Monument és la capella o altar on es reserva l’hòstia consagrada des del Dijous Sant al Divendres Sant. Davant ell, se sol donar gràcies al Senyor per la seva passió, amb la qual va redimir, segons les Escriptures, a la humanitat. 

Abans, els majorals i majoralesses s'encarregaven de preparar-ho i de buscar als portadors d'imatges de la Processó del Silenci i dels Sant Soterrar.

VIA CRUCIS DE DIVENDRES SANT, CAMÍ DE L’ERMITA

Un costum que no està gens oblidat a Gata és el tradicional VIA CRUCIS de Divendres Sant camí de l’ermita pel Calvari que marquen els xiprers i les catorze capelletes. Els fidels segueixen fent ells personalment i en solitari, el Via Crucis, esperant que es puga fer per tota la comunitat parroquial. Abans de la guerra i des de 1905 hi havia unes capelletes amb els plafons ceràmics de les imatges de la Passió i mort de Jesús tancades amb una reixeta. El remat era completament diferent a l’actual. Després de la guerra i "a expensas" de persones o famílies devotes es van construir les actuals capelles, que es van beneïr al culte en 1942. Arribant a l’ermita del patró el Santíssim Crist del Calvari, el santuari estava obert tot el Divendres Sant. Es posaven les imatges menudes de la Verge Dolorosa i del Crist Jacent (formaven la Sagrada Pietat) i es besaven els peus del mateix.

CONFESSIONS MULTITUDINÀRIES DE DILLUNS A DIMECRES SANT

Abans, més que ara, s'omplia de gent al tardet, amb cues fins la nit, per confessar i preparar-se per al Dijous Sant, Divendres i la Pasqua. Venien rectors de fora Gata, com ara ho fan, però amb més quantitat de fidels.

FONTS: Fotos arxiu.