15-04-2025 TESTIMONI GATER A ARGENTINA: EL LLIBRE "LA MEUA XIQUETA..." COORDINAT PER JOSEFA ANTONIA BERENGUER, ENS DESCOBREIX UNA DONA GATERA, MARÍA ROSELLÓ BOLUFER. Parlem amb la seua filla i una amiga
en GATERS FORA
La història que vaig a contar-vos naix a Gata i passa en San Juan (Argentina). És una d'aquelles dones gateres de l'emigració de postguerra que ha vist reflexades les seus vivències en un llibre. Es tracta de la gatera MARÍA ROSELLÓ BOUFER. El llibre, que està coordinat per una altra emigrant, Josefa Antonia Berenguer, es diu “La meua xiqueta…las labores y los días de la mujer valenciana en san Juan.”
Com arribe a la protagonista de hui?. Per mig d'un missatge de facebook Natalia, que viu ara a cavall entre Argentina i Gata, em comenta que va assistir a la presentació del llibre i va conéixer a María i a la seua filla María Cristina. A continuació em pose en contacte també per missatge amb la filla de María. Ja coneguem tota la història.
LA GATERA MARÍA
María té ara 86, va nèixer el 19 de gener de 1939, quasi a les acaballes de la guerra. Va ser una xiqueta de postguerra que jugava pels carrers del Raval. Filla de María Rosa Bolufer Ginestar (de mot Roseta Soler) i de Mariano Roselló Leyda, els dos també de Gata. Primer arriben en barco a Mendoza, el 19 d'agost de 1949. María tenia deu anys i mig i era filla única. Després naix el seu germà Juan Antonio en 1952 a Mendoza. Van anar a Argentina amb carte de recomanació, d'una crida del tio de son pare, Antonio Roselló i la dona Catalina Mestre que van anar al port a esperar-los. Va viure 14 anys a Mendoza, a Guaymallen i a Santa Rosa. En 1963 arriba a San Juan. Té 24 anys. Es casa amb Pepe Monfort Molines, natural de San Juan. Els seus pares Vicente Monfort i Josefa Molines també eren nascuts a Gata i havien emigrat a San Juan als anys 1920 del segle passat.
María segueix vivint a San Juan, és vidua, i el seu fill Fernando també viu allí; la seua filla Laura a Media Agua i la seua filla María Cristina (interlocutora meua) i Sergio José viuen al departament Rawson, ciudad de San Juan.
EL LLIBRE: LA MEUA XIQUETA…
Natalia ens conta la presentació del llibre fa deu dies. El llibre: "La Meua Xiqueta. Las labores y los días de la mujer valenciana en San Juan", la publicació més recent de Editorial UNSJ – Universidad Nacional de San Juan, en la Sede Centro Valenciano de San Juan – Argentina.
L'obra, com ja he dit abans, està coordinada per la Dra Josefa Antonia Berenguer. Ens diu Natalia: "compila relats de dones valencianes i descendents de valencianes, enfocant-se amb els costums transmesos de generació en generació i en les comunitats en les que les famílies es van instal·lar a l'arribar d'Espanya a la província de San Juan, Argentina. Entre els relats, segueix dient Natalia, s'entrevista a María Roselló Bolufer, nascuda a Gata de Gorgos en 1939, María presenta els seus brodats i el relat de la història familiar. L'acompanya la seua filla María Cristina Monfort Roselló. Una cosa molt interessant és que per a la portada del llibre la Disenyadora Gràfica va seleccionar el brodat del mantell de sa mare, María Rosa Bolufer Ginestar, un regal de l'aixovar de la seua germana menor, Encarnación, quan vivien a Gata.
Més dades de la presentació: La professora Josefa Berenguer fou presentada per la professora Nelly Fillippa, a més de contar amb la participacin del Sr. Rector, Mg. Ing. Tadeo Berenguer, el Sr. Intendent de Rawson, Dr. Carlos Munizaga, el vicecònsul de España en San Juan, Prof. Pedro Vidal i el President del Centro Valenciano de San Juan, Sr. Hugo Soliveres.
VÍDEO FACILITAT PER LA SEUA FILLA, MARÍA CRISTINA
És molt interessant el vídeo que recull no sols la història d'ella sino també d'altres dones de la comarca, de Xaló, de Teulada, que viuen allà en San Juan. El vídeo el podeu veure fora, després del reportatge, al meu facebook.
MARÍA SEGUEIX PARLANT VALENCIÀ I VA VISITAR GATA EN 1992
Ens diu Natalia que va conéixer a María a Argentina i malgrat a arribar allí de menuda, parla en valencià com si no hagués eixit mai de Gata. La dona anyora Gata i porta el seu poble al cor. Ens diu ara María Cristina: “Jo vaig visitar Gata en 1992 amb ma mare, després en 1996. En 2007 vaig tornar amb la meua germana Laura i en 2011 amb els meus germans Fernando i Sergio. Per a que conegueren els orígens familiars i tan bonic poble. Els meus quatre uelos són de Gata”.
María conserva els menjars típics d'ací i les labors, que es va ensenyar a Gata, i en una entrevista que li van fer arrel de la presentació del llibre deia: “el teixit de palma (palma mediterrània del margalló), per a fer bossos i capells (”sombreros"). Al poble de Gata s'usava molt per a les cases i actualment per al turisme, bossos de platja, etc. Els xiquets i dones utilitzaven molt teixir eixe material i ho venien (com a sustent per a la família) per a fàbriques de sombreros típics del poble, també bossos o cabassos.
Seguiríem indagant sobre els costums, tradicions, gastronomia, que María no ha perdut i ha transmés també a les filles i fills. Tot un exemple de “Gaters fora” que hem conegut per mig del blog i el facebook.
FONTS: Agraïment a Natalia i a Marías Cristina (filla de María). Vídeo sobre les dones del llibre coordinat per la Dra. Josefa Antonia Berenguer.// Fotos aportades per Natalia i María Cristina.
