Cronista de Gata de Gorgos

Un 9 d'octubre de 1923, dia senyalat per als valencians, va nèixer la nostra protagonista de hui per mèrits de vida propis. Hui fa 101 tardors ROSA GINESTAR GINESTAR, la segona gatera centenària de Gata actualment. Ahir la vaig visitar a sa casa al carrer Hostal i ja tenia un ram de flors a l'aparador. Junt al seu fill Pepe ens va contar desenes d'històries i vivències, per a escriure un llibre. La memòria, com l'any passat quan va complir el segle de vida.

La primera frase a l'entrar: “Miguel, que serà que estic vivint tants anys?.”

Nascuda i casada un 9 d'octubre. Té un fill (Pepe present a l'entrevista), un net i una neta, una besneta i tres besnets. 

Seguisc pensant que la Tia Rosa, com li diuen per ací al veïnat, té el cap molt ben amoblat i amb molta memòria. Arribem a la placeta de l’Hostal on viu i la centenària més un any ens espera junt amb el seu fill. Tindre les portes obertes, ella sentada plegant el sol i escoltant el meu nom dona ja una familiaritat que continua en tota l'entrevista. Ella li explica al seu fill Pepe i a mi totes les vivències, més de joveneta que dels últims anys. En una hora i un quart ens anem un segle enrere. 

Als tretze anys ja es va posar a cuidar xiquets a una casa, la dels Moncho. Ben joveneta comença a treballar i després a les fàbriques fent de tot. Rosa relaciona les cinc o sis fàbriques on va treballar, inclús a la CAS triant pansa.

SEMPRE TREBALLANT, A LES FÀBRIQUES I A LA CAS

Potser, diu ella, que “un dels secrets d'ajornar tant la meua vida siga estar treballant sempre”. “I això que he tingut cinc operacions” ens diu. Però dèbil mai, jo sempre forta. Menja de tot, passeja pel carrer Hostal amb el tacatà amb la dona que la cuida. 

Seguint amb la conversa i al parlar-li de com estava a la guerra el poble té molt bones paraules per als alcaldes Ferrandis i Bolufer. Jo li deia a Bolufer “senyor alcalde…”. I ho torna a repetir.

Les anècdotes segueixen desgranant-se en el seu pensament i parlant. Però la que més gracia em fa com ho conta és com va conéixer al seu marit, quan estaven a l'Arenal de Xàbia i ella havia anat amb una amiga amb el carro a la mar i el seu xic amb la bicicleta. Tota una declaració d'amor i estima, que va perdurar i molt. Nomena molt al seu marit i com el volia.

S'asoma una veïna a la porta, Rosa ens diu que tots els dies passa a veure-la, igual que la resta de veïns, que fan rotgle per les nits davant de casa i xarren “ara fa uns dies que no perquè ja és octubre i perque sempre tenen coses” diu ella.

Tornem a la conversa i ens parla de dos curiositats més. Com a la guerra l'església la van partir segons les arcades amb parets i donaven menjar de primera necessitat i com allí davant sa casa, això més avant en el temps, Don Julián volia fer una plaça. Al final no es va fer. Hi havia un cup enfront i més enrere al costat una fonda, la fonda de dins.

La conversa segueix, sempre ajudant-nos del seu fill Pepe. Es molt amena tota la xerrada.

Rosa és tot un llibre obert i no dubta ni un moment en respondre a totes les preguntes que vaig fent-li. Pel que fa a la salut actual ens diu que la setmana passada va caure un banc, però no es va fer res. No li dona importància.

SEGONA CENTENÀRIA EN VIDA DE GATA

Rosa és, cronològicament, la segona de les centenàries actuals que té el poble de Gata.. Com sempre recorde, Gata és poble de centenàries i un centenari en els últims anys. L’altra centenària té ben complits els 101. És Pepita Pons Signes. Està pròxim el seu aniversari, ja que el 22 de desembre pot complir 102 anys. Rosa ens comenta que Pepita, la dona de Julián "de la senyoreta", té un any més que ella. S'interesa la nostra protagonista per les centenàries que en els últims trenta anys ha tingut Gata. 

Finalment i fent-se les fotografies, agafa la seua fotografia de jove i diu: “Mira esta sóc jo de jove”. Es fa la foto junt amb les fotos de tota la seua família.

Acomiadem ja a Rosa, dessitjant-li un bon aniversari el dia de la festa.