Cronista de Gata de Gorgos

Poca gent anomena al carrer cèntric de Gata, el seu nom oficial doctor Gómez Ferrer. Hui parlarem del carrer i del metge valencià que li dona el nom, just al segle de la seua mort.

Partint de la Plaça de l’Església comença un carrer que travessa el centre del poble per a eixir a la carretera nacional 332, Alacant-València. Ara les obres al final del mateix obliguen a eixir cap a la carretera pel carrer Signes.  El carrer s’anomena actualment DOCTOR GÓMEZ FERRER, recordant Ramón Gómez Ferrer (1862-1924), que fou un il·ustre metge valencià. Per arribar a peu a la carretera l’ixen al pas el carrer Signes, a la dreta; el carrer Pare Mulet, a l’esquerra, i el carrer Constitució, que el creua, formant els quatre cantons. 

Però aquest carrer va tenir varies etapes i va canviar inclús de traçat, ja que començava amb el carrer del Piló estretet i s’aixamplava després fins els quatre cantons, eixint a la carretera per un altre tram. Hi havia als quatre cantons un corneló i a partir d'ahí era una ampliació.

El carrer ha anat variant de noms. Així, se li deia Carrer Andrades recordant la família Andrada que possiblement vivia al mateix carrer (segle XVII en avant). Andrades era la unió del carrer que ara coneguem, així com el de Pare Mulet i un tros del carrer Constitució. Al 1932 arribaria el nom actual, però al 1936 se li posaria carrer Pablo Iglesias. En 1932 hi ha una sol·licitud al Consistori per a poder fer una almassera o molí d’oli en un solar en construcció a la prolongació del carrer Andrades. Passa a nomenar-se també popularment "carrer de la Morca" per eixe motiu. Finalment, per instal·lar-se allí la nova oficina de Correus i Telègrafs, també se li deia "el carrer de Correus".

A nivell social és un dels carrers més concurrits del poble, no sols ara sino també abans. El carrer va arribar a tenir quatre bars o tavernes: el Casino del Catxo després dit Hogar del Camarada; el casino del Sariero; el Bar Martí i el casino de La Lliga. Altres tendes completen la nòmina comercial del vial: una sastreria, un estanc, una carnesseria (aquestes tres ja no estan en funcionament), una perruqueria, una ferreteria (també ja en desús) i una panaderia, a més de la ja dita oficina de correus. Actualment, les oficines de correus ja no hi són, per traslladar-se a la carretera, al costat de l'Era de Boronat.

Finalment, cal dir que també el carrer té tres plafons ceràmics devocionals. Un del patró de Gata, el Santíssim Crist del Calvari, altre prou recent de Sant Antoni Abat “del porquet” i altre dedicat a Santa María Magdalena.

Hui 11 de juny 2024, un segle de la mort del doctor Gómez Ferrer

Però qui era aquest gran metge valencià “des xiquets”, Ramón Gómez Ferrer, mort l'11 de juny de 1924. El nostre personatge na nàixer en Valencia el 21 de decembre de 1892. Estudià la carrera a la Facultad de Medicina de València. Es traslladà a Madrid per a accedir al grau de doctor (1884). En 1885 ingresà al Cuerpo Municipal de Sanidad. En 1888 obtingué, per oposició, la Càtedra de Enfermetats de la Infància de la Universitat de València, la primera que es va crear en la seua Facultat de Medicina. Va ser l'introductor de la pediatria en terres valencianes avançant-se a noves èpoques. Va destacar també en la lluita contra la tuberculosis. Va proposar la creació de escoles-sanatoris en els casos de tuberculosis visceral, l'escola-hospital per a la resta de pacients i l ‘asil-sanatori per als xiquets convaleixents o curats. Va ser també un gran publicista i divulgador, amb molts d’articles sobre enfermetats afectant als xiquets i xiquetes de l'època. Fou Degà de la Facultat de Medicina de València i Soci honorari de l'Institut Metge Valencià, presidente de l'Ateneu Científic de València i del Círculo Aragonés. En 1892 ingressà a la Real Acadèmia de Medicina de València amb el discurs “Anestesia quirúrgica en los niños”. Va morir en València l'11 de juny de 1924.

FONTS: Foto retrat i documentació “Diccionario Biográfico de la Medicina Española”.// Composició del carrer, Arxiu particular.