Cronista de Gata de Gorgos

Seguint amb la rondalla d’ahir' facilitada per Dora Caselles Pedro' us ofereix la segona part:

EL RABOSOT I LA CAULLADETA ( 2ª part ):

...Quan va arribar el rabosot' la caulladeta' fent-se la blaneta' li digué:

- Vine al bancalet de dalt i veuràs que ha eixit' pareix una cirera' però no estic segura. I el va portar on estava el gos.

El rabosot tirà a agafar la cirera i el gos va botar i el va acaçar fins la muntaya. Quan el gos va tornar' la cauulladeta tota agraïda li va preguntar com volia que li ho pagara.

- Amb una fartada de pa' una de coques i una de rialles - li respongué el gos.

- Això està fet - va dir ella.

Pel camí de les Aromes' venia una dona del forn; portava la post plena de pans al muscle. La caulladeta es va posar a botar per davant d’ella.

- Ai' quin pardalet més guapet; l’agafaré pels meus netets -va dir la dona' deixant la post en terra i corrent darrere d’ella.

La caulladeta caminava per davant de la dona i quan veia que provava d’agafar-la' botava un trosset. Així fins que el gos s’acabara el pa.

El mateix camí va fer una post plena de coques' que una dona s’enduia a la caseta per a dinar. Al provar d’agafar la caulladeta es va quedar sense coques i sense pardalet.

Quan el gos ja estava ben fart de coques i de pa' li va dir:

- Ara em quedqa la fartada de rialles. Com t’ho aclariràs?.

- Tu deixa’m a mi - li respngué ella.

Els senyorets de la Plaça' que eren els més rics de Gata' eixien a prendre el sol' tots els plens de migdia. Tots portaven el seu barret i la seua bengala. La caulladeta i el gos esperaven. Quan la caulladeta va veure que ja s’acostaven' va botar al cap d’un d’ells i d’ahí va anar passant d’un cap a l’altre.

En un principi varen anar auixant-la amb les mans' però al no anar-se’n van passar a espantar-la amb les bengales.

Mentre els senyorets es pegaven bengalades els uns als altres' el gos estava en mig del bancal rebolcant-se de risa.

Quan el gos en va tindre prou' plorant de risa' li va dir a la caulladeta:

- Para' para' ja no puc més' ja està bé.

...I així va ser com la caulladeta es va desfer del rabosot i li va pagar al gos.

¡ Conte en fora' ves amb bonhora. Conte en dins' ves enlerta que et piquen els teuladins !.

(DEMÀ L’ALTRA RONDALLA DE GATA: LES DOS RATES)