06-06-2024 VIDES GATERES: 31 ANYS SENSE LA POLIFACÈTICA ROSITA DE DON LUIS (Rosa García Mulet, 1932-1993)
en HISTÒRIA LOCAL
Recordem i repassem hui la vida de una dona polifacètica del poble de Gata, es tracta de Rosa García Mulet, també coneguda popularmente per Rosita de Don Luis en record de son pare el metge Don Luis García Signes (1895-1960). Per gentilesa de Vicen Soler (joieira Rubí), que guardava de son pare Antonio Soler, que va ser regidor de festes, dos joies culturals de Rosita.
La protagonista de hui va naixer el dia de la revetla de 1932 en plenes festes patronals. Ens va deixar al so del sorteig de Nadal el 22 de desembre de 1993 als 61 anys.
I eixe mateix any, quasi com a comiat de la seua polifacètica vida, va fer una exposició de pintures a sa casa del carrer Constitució. En l'escrit “De pintor a pintora” del catàleg-anunci de l'exposició el pintor i exprofessor de la Universitat Politècnica de València Facultat de Belles Arts Ramón Puig Benlloch li dedicava aquestes paraules a Rosita: “…Quien sabe si mañana o quizás cuando tu no existas ya, alguien al ver una pintura tuya lea en la misma la grandeza de ti misma”.
Recordem els últims anys de Rosita no sols en aquesta “pequeña exposición de pinturas” com es titulava a les festes patronals de 1993, l'any que va morir, sino fent teatre, cantant a la Coral Serrillàs i participant en activitats culturals i socials de Gata, en poesies i pintura, entre altres. L'obra que s'adjunta a la composició fotogràfica es diu “Paisaje” (El Montgó desde Jávea), un oli sobre cartró de 12x8,5 cms. que va pintar Rosita i formava part de l'exposició.
A més de l'anunci de l'exposició, em facilita Vicen Soler una poesia de Rosita signada a la Casita San Luis al primer muntanyar de Xàbia (com a record de son pare, el metge Don Luis García Signes, que va morir als 65 anys. Era el 30 d'agost de 1992 i aixina celebrava la seua onomàstica. Cite textualment aquella poesia: "Desde la rosa a la espina, / desde la espina a la rosa. / Pasea la mariposa / con aires de danzarina / mariposa, rosa, espina: / tres notas para mi canto. / Dos sonrisas junto al llanto / Son los que amasan la vida. / Por mi sonrisa soy rosa, / y cuando sufro espina. / Cuando espero golondrina, / y cuando amo, mariposa. / Hoy es día de mi santo, / de Santa Rosa de Lima. Hoy es día sin espina,/ Os invito a celebrarlo.
FONTS: Documents facilitats per Vicen Soler, que Rosita li'ls va donar a son pare Antonio.
