Cronista de Gata de Gorgos

Ja està ací...ja ha arribat: és el NADAL. Estudiem la paraula: La d i la t s’intercalen. Es podria dir ben bé el Natal. Vindrà de Natalis-e. Naixement. Recorda el naixement de Jesús any rere any. Tenim paraules que comencen amb el prefixe nat: natalici, natalitat. Els cristians devem commemorar un gran aconteixement: Allà a Betlem, poble de Judea, a un portal va nàixer el Jesús. Ara, malauradament, com la gent està boja, ja vegem com està. 

Però, hui DIA DE NADAL, quins costums conservem del dia dels nostres avantpassats. 

Gata encara conserva els costums, més accentuats o menys, però els conserva. Faig les preguntes: Vosaltres encara rebeu les estrenes de Nadal? Aneu a menjar a casa l’àvia i l’avi fent honor amb un bon putxero de Nadal? Conserveu alguns altres costums d’anit, hui i demà?.

Us reproduïsc ací el meu article que al blog d’Alicantevivo (www.alicantevivo.org) es va publicar el dia 28 de desembre de 2007:

"Gata de Gorgos, fidel als seus costums, ha celebrat des de sempre les festes de Nadal. La vespra de Nadal i arribada la nit, la gent acudia a l´església de Sant Miquel, com ara, a la Missa del Gall. També a aquestes hores eixien els més joves a arreplegar les estrenes (aguinaldo). Anaven pels carrers i cases. Un dit popular que ens recorda al seu llibre "Saba Vella", l´escriptor gater ara resident a Teulada Eugeni-Adolf Monjo i Pasqual, que es cantava a Gata és el següent:
"Al peu de la muntanya / mo n´hem d´anar, / a la bona catxupanda / i al bon bacallar".

Altra cançó que transcriu l´amic Monjo: La nit de maitines / la nit de Nadal, / passava un xiquet /per baix d´un portal; / sa mare li deia: / -Fill meu, a mamar. / No, senyora mare, / que he de cantar / una cançoneta / de molta primor, / que els àngels / canten al nostre Senyor.

Però, la costum més estesa en tot el segle XX, fins la dècada dels 90, estigué la de "les estrenes" familiars el mateix dia 25, el Dia de Nadal. Les cases estaven obertes per a rebre a fills, néts i fillols. La matriarca de la casa preparava un bon àpat, que consistia en el tradicional "putxero", on no faltaven les riquíssimes pilotes, creïlles, cansalada i carn. Dolços, pastissets fets a casa, com mantecades, ronyosses i els mateixos pastissets de Glòria.

Després de dinar, començava el ritual: "Paraven les mans, a la vegada que besaven als seus majors. Fills a pares; néts a uelos, fillols a padrins" i la frase necessària: "DE HUI A L´ANY QUE VÉ, QUE ESTIGUEM TOTS VIUS". La frase premonitòria donava pas a les estrenes.

Els carrers del poble s´omplien de famílies. Si volies conéixer la prole de cada família ahí era el moment adequat. Els padrins esperaven al fillol, per fer-li unes estrenes sustancioses. El segon dia de Nadal, dia 26 de desembre, també era molt senyalat a Gata. Els xics anaven a casa dels pares i familiars de la xica. La festa continuava. 

Ara, el consumisme, el materialisme, l´estrés, el paganisme i tot el que això representa va deixant de costat o inclús ha fet desaparéixer aquells costums tan entranyables i familiars.

Guarde´m aquelles imatges retrospectives i aquell refranyer, tan savi com popular: "Al Nadal, qui no estrena no té mans" o l´altre que trau Monjo del calaix: "per Nadal, qui no estrena, res no val".

¡¡BON NADAL A TOTS!!. MIGUEL VIVES, CRONISTA OFICIAL DE GATA DE GORGOS