Cronista de Gata de Gorgos

(( ABANS QUE RES' FER NOTAR QUE SI ALGÚ DELS QUE LLEGIU AQUEST ARTICLE TÉ FOTOGRAFIES RELACIONADES AMB LA SALPASSA DE GATA O ALGUNA ALTRA PRÀCTICA ANTIGA DE SETMANA SANTA' SERIA INTERESSANT PUBLICAR-LA O FER-ME-LA ARRIBAR. GRÀCIES ))

La Setmana Santa és la més gran per als cristians. Als pobles' com Gata' existien costums populars i religiosos que ja no són al segle XXI' però estan en la memòria col·lectiva dels gaters majors de 60 anys. Altres' encara perduren amb força. Es bo que els joves i no tant joves coneguen allò que era un legat històric i que ara resta en els papers' en algunes fotografies o en el cap de molts majors.

Entre els costums tradicionals de la Setmana Santa estava la salpassa' tocar amb matraques' cobrir els sants' fer el Monument de Dijous Sant' fer el Via Crucis de Divendres sant camí de l’ermita i alguns més. De tots ells us parlaré una miqueta. 

LA SALPASSA   

El rector i els escolanets visitaven les cases per a convidar al tríduum sant a les famílies' a viure amb devoció i recolliment els actes de la Passió i Mort de Jesús. Beneïa les llars amb aigua i sal' d’ahí el nom de salpassa. Els escolanets que l’acompanyen tocaven la campaneta i els habitants de les cases els donen una almoina que solia consistir en ous o diners. Es diu que eixos ous eren els de les mones de Pasqua. Ells canturrejaven algunes cançonetes com aquesta: Ous ací' ous allà/ a pegar-li al sagristà...Ous allí' ous al ponedor' bones bastonades al senyor rector.

. Cal dir' al respecte del ritus de la salpassa' que el poble de Otos' a la Vall d’Albaida' va recuperar el cant infantil en la tradicional celebració de la salpassa. Una incorporació feta pel cantaor de Xàtiva' Pep Gimeno' Botifarra' que va impulsar la reintroducció de les cançonetes que cantaven els més menuts quan es beneïen les cases Dimecres Sant.

Inclús' l’autor Àlvar Monferrer i Monfort té escrit un llibre sobre La salpassa (Serie Minor' G.V.' 1995).

El 19 de març de 2008 publicaba al blog alacantí www.alicantevivo.org un article sobre aquesta tradició amb fotografies meues sobre la salpassa de Pego i Murla. Titulava: La Salpassa: una tradició que es conserva a Pego' les Valls i alguns pobles de l’interior de la Marina Alta. PODEU LLEGIR-HO PUNXANT ACÍ.

El passat 20 d’abril de 2011 publicava a aquest blog l’article: Dimecres Sant: Dia de salpassa. Costum ja desaparegut a Gata: PUNXEU ACÍ.

* Ací faig un incís i us demanaria que si teniu alguna fotografia' document o altre indici de com es feia la salpassa a Gata podeu fer-me-la saber' serà molt interessant atresorar aquests papers o testimonis de la memòria col·lectiva dels fidels gaters a la Setmana Santa.*  

Per altra banda' un extens treballs per a Aguaits nº 17 porta per títol: RITUS I TRADICIONS A LA MARINA ALTA: LA SALPASSA. Pego' La Vall d’Ebo' Forna' Benirrama...El perllongament d’un ritu. i el van fer Rafaela Lillo' Antònia Server' Maria Sivera i Xaro Cabrera. PUNXEU ACÍ.

Un altre article que podeu llegir' dins de la pàgina web de la Real Asociación Española de Cronistas Oficiales és el que dedica a la salpassa el Cronista Oficial de Algar de Palancia (València) José Cataluña Albert' posant inclús una fotografia meua com a testimoni del poble de Murla. L’article La Salpassa' una tradición que se pierde PODEU LLEGIR-LO ACÍ.

LES MATRAQUES

Un altre element característic de les tradicions de Setmana Santa a Gata i a molts indrets eren les matraques' aquells instruments de fusta molt simples semblants a una campaneta de madera. S’usaven durant els dies de Dijous Sant i Divendres Sant quan no podien tocar les campanes' ja que les campanes dels temples emmudien per remarcar el dol de l’església' per la mort de Crist. També s’ha perdut aquest costum a Gata.

Les matraques sols s’utilitzaven aquest dos dies i inclús es pujaven dalt del campanar i des del silenci sonaven a l’aire sustituïnt les campanes. En alguns pobles' les matraques eren instruments infantils que utilitzaven els escolanets eixint a la salpassa (veure el ritu dalt) i després als oficis de divendres sant.

Finalment dirà Manuel Casacha Taroncher al seu article Semana Santa sense matraca a la pàgina Cardona Vives Associacio Cultural de Castello:  Es la matraca un carranc o espècie de martell' anella o castanyola que pegant-li a una fusta era avís per als creents i joguet per als menuts' amics de rebombori.

TAPAR IMATGES ABANS DE PASQUA

En moltes esglésies' a Gata també es feia i ho podeu veure en alguna imatge que us pose' en quan s’acostava la Pasqua' les imatges de les esglésies es tapaven amb una roba morada. Enguany estan tapades amb plàstic' però per qüewstions de no agafar pols degut a les obres de restauració i decortació del creuer i la cúpula de l’església.

D’on ve aquest costum catòlic de tapar les imatges sagrades durant el temps litúrgic de la Quaresma i que significa?. Sols es tapaven en els dies que precedien a la Passió del Senyor' més exactament a partir del Diumenge cinqué de Quaresma. Al tapar el crucifixe fins Divendres Sant i les imatges dels sants fins la Vigília Pasqual' l’Església anticipa el dol per la mort de Jesús.

EL MONUMENT DE DIJOUS SANT

Vertaders monuments de flors i plantes es feien i segueixen fent-se en diferents altars de l’església de Gata. Dijous Sant és el dia. Enguany a Gata i per les obres es farà a l’altar de la verge de Fàtima.

Dos esdeveniments de singular importància per als cristians tenen lloc aquest dia segons la Bíblia: l’últim sopar' on s’institueix l’eucaristia i el sacerdoci' i el llavatori de peus. El Monument és la capella o altar on es reserva l’hòstia consagrada des del Dijous Sant al Divendres Sant. Es fan torns de vetla i l’església està oberta tota la nit de dijous a divendres.

VIA CRUCIS DE DIVENDRES SANT' CAMÍ DE L’ERMITA

Un costum que no està gens oblidat a Gata és el tradicional VIA CRUCIS de Divendres Sant camí de l’ermita pel Calvari que marquen els xiprers i les catorze capelletes. Abans de la guerra hi havia unes capelletes amb els plafons ceràmics de les imatges de la Passió i mort de Jesús tancades amb una reixeta. El remat era completament diferent a l’actual. Després de la guerra i a expensas de persones o famílies devotes es van construir les actuals capelles' que es van beneïr al culte en 1942. Ara' recentment' s’han restaurant amb una subvenció de Diputació. Arribant a l’ermita del patró el Santíssim Crist del Calvari' el santuari estava obert tot el Divendres Sant. Es posaven les imatges menudes de la Verge Dolorosa i del Crist Jacent i es besaven els peus del mateix.