09-04-2020 ESPECIAL 10 ANIVERSARI. CRONISTA GATA. 3er CONVIDAT: JESÚS MONCHO, ESCRIPTOR GATER QUE VIU A L'ALACANTÍ
en CRONISTA
EL SEGüENT CONVIDAT DE L’ESPECIAL 10 ANIVERSARI NO NECESSITA QUASI PRESENTACIÓ. DE LA FAMÍLIA GATERA DELS MONCHO PASCUAL' JESÚS (GATA' 1948) VIU A L’ALACANTÍ. PROFESSOR JUBILAT ES AUTOR DE NOMBROSOS ARTICLES AL DIARI INFORMACIÓN I DE NOMBROSES OBRES. PREMI CIUTAT DE VALÈNCIA AMB L’OBRA LA POLS I EL DESIG; PREMI VILA DE BENISSA AMB PORT DE L’EST O PREMI VILA DE TEULADA AMB REVENJA' ENTRE ALTRES. GATA APAREIX EN LES SEUES OBRES LA CIUTAT TURÍSTICA DE HUI O ELS MEUS ORÍGENS: UNA SENDA D’EMOCIONS. ACÍ TENIU EL SEU ESCRIT. TOT UN GOIG LLEGIR-LO:
GATA: LES SEPARACIONS
Estem en dies de reclusió. A casa' tancats' sense poder vore familiars i amics. Sense poder fer la faena habitual; possiblement amb teletreball o teleestudi. Així ve i així ho hem de prendre. És un factor invisible el que ho força. El que ens separa de tot allò que veníem fent i sent. I ens fa' o farà' canviar.
De moment' més que canvis' són grans trasbalsos. Dels que eixirem' clar! Com hem eixit de tants trasbalsos i de tantes separacions... Tota la vida' ens pensàvem' havíem desmondat i tallat raïm; havíem preparat el forn i la caldera' escampat canyissos de pansa al sequer' i' al tardet' després de dos grapats d’aigua a la cara i braços' ens asséiem en cadires de bova' a la fresca' a xarrar i descansar. I ens vam separar de tot això.
Un dia' diguem-ne' es va acabar. I' com en un gran trasbals' vam haver d’eixir' vam haver de reinventar-nos... La palma dels margallons podria aprofitar per a alguna cosa més. En féiem llata' ja veus!' i barxa i sombrero/barret. Els vam escampar per tota la geografia peninsular. Resulta que a la Xina' Filipines o Brasil els feien més barats. Què li farem! Ens vam haver de separar de la confecció de la llata i la barxa i el cabàs.
Però ens vam reinventar anant allà a portar eixes coses' o omplint el poble' com un gran basar' a la vista de tot el món que passava per eixa carretera nostra' que no té inici ni té final i ens lliga a la resta del món. Un bon dia es va acabar. Van fer un gran supercaminal que ens va traure la circulació' i ja no podien vore ni apreciar el nostre gran basar.
Ens havien separat' una vegada més' d’allò que veníem fent. I ens havíem de reinventar... Potser' si estem al centre d’una zona de moviment i turisme' podríem endinsar-nos en allò que diuen complements i servicis. I aquí estem. Per molt de trasbals o separació que hi haja. Com l’actual. Del que ens reeixirem. Gata' de tantes altres experiències' sap com fer-ho.
Jesús Moncho
