03-05-2018 HUI ÉS LA SANTA CREU, 3 DE MAIG: abans es beneïa el terme
en COSTUMS
Hui és la festa de la Santa Creu. Festa al poble veí de Xàbia. Gata no té massa creus externes' exceptuant les lògiques de dins de l’església parroquial' dalt de la seua façana i campanar i l’ermita. Antigament les creus de maig tenien tot un recordatori a l’exaltació de la primavera' a les flors. Era un costum anar a l’entrada del poble i el rector beneir la creu de pedra o ferro que estava a l’encreuament de camins. En el cas de Gata' tots anaven a la creu que hi ha al principi de la carretera de Xàbia i a l’encreuament entre aquesta' la Plaça d’Espanya i la carretera d’Ondara -dins de la travessa mateix de la general-. S’adornava eixa creu llaurà de tosca per un picapedrer de Xàbia als anys 40' ja que aquesta substituia la que hi havia abans de la guerra. Aquell costum va anar desapareguent.
El poble té també un carrer amb eixe nom' molt a prop de la zona que estic dient' carrer La Creu que ix de la carretera de Xàbia i aboca al Passeig d’Alacant.
Una altra creu va presidir la muntanya de les Alcolaes o de l’antic Tir de Colom. Era de grans dimensions i visible des de tots els punts del poble. Amb motiu de la Santa Missió dels Pares Franciscans que arribà al poble l’any 1963 la van pujar els joves gaters muntanya amunt fins les mateixes roques. Un temporal la va tirar a terra i ja mai més es va recuperar aquell símbol.
Finalment' a la façana de l’església parroquial hi ha una creu de marbre adossada a la mateixa' on abans es llegia Caidos por la Patria i es va substituir per una llegenda més lògica i més neutral Als gaters morts en guerres. Serveix de record per a tots.
El mes de maig és més de la Mare (se celebra el diumenge dia 6) i de les flors. A l’escola i a l’església també es notava el canvi de mes. Era el mes de las flores. Els més majors recordeu aquella tonada: Venid y vamos todos' con flores a María que Madre nuestra es. A l’escola de les dècades dels 60 i 70' al passillo del Grup Escolar es posava una Mareu de Déu Puríssima i a l’eixida de la classe es cantava a maig aquella tonada.
