15-08-2016 PARTICIPACIÓ A LA NIT POÈTICA DE LA FONT DE L'HORTA (TEULADA)
en CRONISTA
La nit de dissabte' dia 13' vaig participar' convidat per l'Associació cultural Amics de Teulada a la catorzena edició de la Nit Poètica de la Font de l'Horta' un paratge encisador quan xorrava l'aigua de la font i s'escoltava el silenci de la nit. Ara' sense aigua ens uns quants anys per la sequera' seguix fent-se aquesta activitat cultural' que va agrupar a poetes i aficionats' així com a la poetessa invitada de Pego' Isabel García Canet. De Gata estiguerem Eugeni Adolf Moncho' casat i vivint a Teulada' i el que vos escriu.
Les dues poesies meues feien referència a GATA. Per si vos interessa coneixer-les' les pose:
EL MEU POBLE
A cavall entre la muntanya i la mar' un poble es va assentar
Gent pobra' llauradora ' que el solar morisc tingué que repoblar
Fruits' collites' ganàncies i misses bendites'
al senyors Andrada i Almodòvar rendiren cuites.
Ara' segles més endavant' caminant i xerrant
mire al meu poble i no em canse d’admirar'
l’església' la font' els ponts' el Raval… i allà davant…
el senyor Montgó' que embelesa i no té a qui envejar.
M’endise entre els carrerons que donaren vida
al poble dels margallons. Palmes' barxes' cabassos i turons.
Si' senyors' el poble es diu Gata' no pels gats del carrer'
sinó per la Cata antiga o per la Gata'
Que darrere la garganta formava cases al recer.
No puc deixar a un costat el raïm i la pansa
Que tanta fama de Gata a ultramar alcança.
Escaldar no es cosa fàcil' ni tampoc esbrinar la palma'
Pero si unim el resultat' un cabasset de pansa em porta la calma.
I ara' senyors' digueu-me si Gata sols és carretera i barxa'
O cal admirar més coses' com els cobertors que anuncien
a tots els continents' que la mostra Art al Vent'
Ja està a les balconades del carrer La Bassa.
AQUELLA ESCOLA' AQUELLS RECORDS
Quan jo anava a l’escola' ai quan jo anava a l’escola !!
Erem xiquets que jugavem a boletes' al baló i per les baixadetes.
Si de cas' algún dia jugavem a marro' bot i para i cantavem cançonetes.
Donya Mª' Donya María Rosa' dolces mestres aquelles que ensenyaven
A contar' a parlar' a conéixer la vida' per això a l’escola anavem.
Després vingué l’etapa dels mestres sabuts' però també molt cabuts.
Don Antonio i Don Joaquín' m’ensenyaren que com la letra con sangre entra'
De l’esquerra tenia que passar a la dreta.
Calbots' càstics' no en fas una de bé i eres més burro que tacó.
Deixa la llapissera amb l’esquerra i manprén la dreta' sinó al racó.
Però entre aquells mestres tan valents' dos destacaven per la seua bondat.
Que reconeixer-ho sempre és bonico de veritat.
Don Nicolàs i Don Fernando' ensenyaven Geografía i Matemàtiques'
Però no pegaven ni espolsaven carxots ni es passaven amb plàtiques.
Aquella escola' aquells records'
Ara agraïment a tots pels seus esforçs…
Quan jo anava a l’escola' ai quan jo anava a l’escola !!.
FONT: Foto V.Vives.
